Per a Espanya, el resultat més important de les cites electorals del cap de setmana es ventilava a França, no a Grècia. ¿Per què? Doncs perquè no és a Atenes, és a París, on pot estar la clau per a la sortida del forat en el qual es troba l'economia espanyola. La majoria aconseguida pel PSF consolida la figura d'un François Hollande que té això que vol una Europa en la qual les polítiques d'ajust i reducció de dèficit (les que imposa Alemanya) es conjuguin amb inversions encaminades a fomentar el creixement.

No és la primera vegada que em refereixo a la paradoxa que suposa que pugui ser un govern socialista, en aquest cas el de França, el millor aliat del Govern de Mariano Rajoy en l'apurada situació en la qual es troba Espanya –amb la prima de risc disparada i amb gairebé sis punts per sobre del bo alemany. Espanya necessita temps per consolidar algunes de les reformes empreses i perquè es reprengui el cicle de recuperació de l'activitat empresarial, en aquell temps, col·lapsada per la falta de crèdit. Crèdit que els bancs no faciliten perquè estan, al seu torn, intentant resoldre els greus problemes de solvència que els afligeixen. L'anunci de la concessió d'un crèdit de 100.000 milions d'euros per rescatar a la banca (les caixes en primer lloc) és una notícia que aparella alleujament però encara està en el teler i envoltada d'algunes incògnites que només el temps buidarà. I aquí tornem a la política. El temps que Espanya reclama per esperar els fruits de les reformes qui pot concedir-ho -enfront de la intransigència de la cancellera alemanya Merkel- és Hollande, ja que la pròpia França ho necessita per engegar les seves pròpies reformes. França temperarà a Brussel·les el ritme de pas de càrrega en les reformes imposades per Alemanya als països que tenen disparat el dèficit. Conscient que la recuperació econòmica d'Europa afavoreix els interessos comercials dels EUA i, de rebot, les probabilitats de tornar a ser reelegit, també Obama diu aquests dies paraules que apunten en la mateixa adreça. En Els Caps (Mèxic), en plena reunió del G-20, Mariano Rajoy ha d'haver reparat en la ironia que suposa que els seus principals aliats en aquesta fase de la crisi portin la samarreta i els colors de l'equip contrari. Per això dic que la clau està en Paris, no a Atenes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.