Desintegració col·lectiva
- Foto: EL PERIÒDIC
Per més que passa el temps en aquest marc d'agonia que molta gent està patint, no aconsegueixo entendre realment què és el que està passant, i igual que jo no ho entenc, molta gent tampoc. ¿Volen que els digui el perquè? Simplement ens estan mentint, bé, sempre ens han tingut enganyats però ara més encara. ¿I per què? Perquè per sort som el poble, gent senzilla que l'únic que anhela és viure amb una mica de dignitat i respecte, però que per a ells per desgràcia només signifiquem un número, un número per votar, per cobrar impostos, per engrossir files, un nombre en definitiva fàcil d'oblidar quan ha estat complerta la tasca designada.
¿Creuen que no és així? Que equivocats estan, és pitjor encara; ara bé, molt pitjor és saber el que es cou a les altes esferes, és més fàcil viure en la ignorància, en aquesta desigualtat disfressada d'igualtat que vilment ens venen, en els abusos disfressats de llibertat que des de petits ens inculca una societat definida per estrats i obstinada a esprémer tot el suc de l'última baula anomenat poble.
¿Per què sempre han de pagar els més humils, els més sensats, els més senzills? ¿Per què no es renten les mans i cares d'una vegada i actuen com ho han de fer? Entenc, no els interessa, no els motiven les nostres preguntes o respostes, són massa... incultes, per dir-ho d'alguna manera. No s'adonen que la corda que ens subjuga cada vegada ens ofega més, no veuen que ja hi ha milers de famílies que pràcticament no poden subsistir, destruïdes. Ens han venut un benestar social imaginari que ara no només ens han tret, si no que ha servit per treure'ns també el poc que teníem abans d'aquesta demacrada ficció. ¿Qui es creuen que són amb la seva premeditació? Jo els hi diré, són només el que nosaltres els deixem ser, de manera que no entenc la seva manera de raonar. ¿És que no són conseqüents amb els seus actes? ¿I si desperten a la gran bèstia que no sé com encara segueix adormida? Diguin-me: ¿Alguns quin dret tenen a deixar famílies al carrer per la seva falta de solvència, quan vostès mateixos han estat ajudats diverses vegades perquè no els passi el que a ells? ¿Quin honor o quina educació hi ha en això? Boniques consciències les seves, per això crec jo que algunes vegades tant s'estudia per no tenir-les. Siguin sincers i justos, ajudin a aquells que realment els fa falta, en aquests anys de desassossec que portem, l'únic que s'ha pogut veure ha estat l'ajuda al que menys l'ha necessitat, i això és una vergonya, per no dir ja un atac als drets de les persones, a la seva integritat.
Sovint no som conscients del que realment anem fent fins que arriba un punt en què no hi ha marxa enrere possible, segons la meva humil opinió, això és el que li està passant als governs actuals. D'altra banda, no crec que ho estiguin fent tot de manera conscient, sabent la repercussió que pugui arribar a tenir...o sí.
Moltes vegades cal anar amb compte amb els jocs de poder, solen sortir cars i bastant més quan no es té en compte el principal actiu.
Per a més informació consulti l'edició en paper.