• Al referèndum sobre les segones residències, va guanyar l'opció de limitar-les

Foto: NOE

«Aquesta gent s'estava carregant el nostre país, Suïssa amenaçava de convertir-se en una ciutat des de Ginebra fins al llac de Constança, era espantós». Així parla Franz Weber, de 84 anys, promotor del referèndum celebrat fa uns mesos al bell país centreeuropeu sobre la limitació de les segones residències. Weber va guanyar la consulta: el 50% dels votants van imposar que els ajuntaments helvètics tinguin com a màxim un 20% d'aquelles cases que els turistes ocupen molt pocs dies a l'any, i que quan són excessives devoren sense pietat el paisatge. A partir d'ara els ajuntaments hauran d'informar anualment a l'administració superior sobre el percentatge de segones residències i publicar un cadastre dels habitatges ocupats i desocupats. Com se sap, els suïssos són afeccionats als referèndums, que es constitueixen en una peça clau de la seva peculiar democràcia directa. El mateix dia en celebraren un altre, també de gran significació en els convulsos temps que ens ha tocat de viure. Se'ls preguntava si volien fer més vacances. El resultat va ser molt clar: no volen treballar menys. Creuen que el nombre de dies de vacances és suficient. Tant en el cas de les segones residències com en el rebuig a gaudir de més vacances, els suïssos han donat una mostra col.lectiva de seny, de solidesa i de bona administració. Enhorabona cordial! ¿Podem extreure'n alguna lliçó?

Traslladem-nos 600 km més avall en el mapa d'Europa, des del cor dels Alps al sud dels Pirineus; anem a Catalunya, un país perfectament comparable a Suïssa en superfície i en població. Salvant les diferencies d'estatus i de context, podem fer un exercici teòric: ¿quin hauria estat el resultat entre nosaltres de les dues consultes ? ¿Hauríem votat a favor de la limitació de les segones residències i, per tant, en contra del boom del totxo que ha esquitxat bona part del nostre país ? ¿Ens hauríem pronunciat en contra del tsunami de formigó que ha perjudicat de forma tan substancial el paisatge urbà, periurbà i rural del Principat?. I en relació a la segona pregunta: s'hauria donat a casa nostra una majoria de vots en contra de gaudir de més vacances?. No ho sé, ho deixo en l'aire.

Des de fa molt de temps admiro Suïssa. Ja sé que no hi ha cap país perfecte i que sens dubte adoleix de mancances i excessos, especialment lligats a l'opacitat del sistema financer. Però té una virtut que la singularitza: l'amor pel treball ben fet. L'ordre i la pulcritud en el paisatge, la bona salut econòmica i l'exemplar organització político-administrativa en són conseqüència directa. Treball polit, ben acabat, sense improvisacions ni estridències, tant en l'àmbit privat com en l'àmbit públic. El país funciona com un rellotge (demano perdó per l'ús del tòpic, però descriu a la perfecció una realitat inqüestionable).

Entre nosaltres va prosperant la idea que només les fórmules taumatúrgiques (el pacte fiscal, l'ajut exterior, la independència, la victòria d'aquest o l'altre partit, etc,etc) procurarien solucions substancials i ràpides a les nostres xacres i febleses. No dic pas que no continguin una part de raó algunes d'elles. Però del que estic segur és de que si tots els catalans, totes les empreses privades i organismes públics s'esforcessin en fer encara més acuradament, amb més precisió i entusiasme la seva tasca; si perseguíssim en les nostres accions un plus de qualitat; si ens apliquéssim cadascú de nosaltres allò que el President Kennedy deia als nord-americans: «No et preguntis què pot fer el país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país»; si mantinguéssim aquesta actitud vital amb constància al llarg dels anys, aleshores podríem afirmar que Catalunya hauria emprés amb determinació la sortida de la crisi i el camí del progrés econòmic i social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.