• S'acosta la nit més curta de l'any, arriben les festes majors

Foto: NOE

El 16 de Juny és la diada de Santa Julita i Sant Quiri, màrtirs, i que si sou afeccionats al Romànic podeu trobar a Noves de Segre o a La Glorieta de Montesclado, prop de Tírvia, al Pallars Sobirà.

Un article del bon i apreciat amic Antoni Morell, juntament a la proximitat de la data, em duu a reflexionar sobre aquest dia, i la trobada de famílies, amistats, veïns i coneguts que després d'una missa a la capella, celebren un dinar a la plaça del poble, i amb els acords d'un vell acordió ballen algun pas doble, potser els més agosarats un tango, i la parella més jove potser faran més xerinola que no pas ball, però respectaran aquesta tradició no escrita encara, a peu del riu.

Plaça del poble, del que en resten dues dotzenes de cases, potser una o dues mig arreglades i la resta amb la mateixa cal i fusta que fa quaranta any va veure el darrer bateig, i potser més encara el darrer matrimoni. Una plaça que són tres troncs vells i tombats pel vent o la destral de l'home fa molt temps, al costat d'un camí i del riu que avui poca aigua duu, la justa per a refrescar unes ampolles de vi i una bota penjada d'una branca.

Comencen a arribar els de Torrat, els de Vilamitjana que es troben al camí amb els d'Escaldes i la Tereseta de Cal Ferrer, que puntual com cada any ja ha passat per la fleca de Tírvia a recollir les coques i el pa encarregat el dia bans. No seran els de Sabadell i els de Sispony els que facin tard, però sí que seran rebuts amb somriures i abraçades mentre uns descarreguen carn de Cal Simonet, que anirà a les brases que els de Montesclado ja tenen a punt, mentre les dones escombren i netegen l'ermita, treuen les herbes a les dues dotzenes de tombes del petit cementiri, i els més joves paren taula amb la mirada de reüll a la jove de Sabadell, que ja no és una nena, i enguany que ha vingut la Josefina de la Seu, ens posem al dia dels néts i les nétes, de la padrina que ja no està entre nosaltres, i com han crescut els petits.

Enguany semblava que no hi hauria Capellà, però finalment sembla que sí, les Padrines tornaran a baixar la Santa que tot l'any conserven a casa, i els Goigs de Santa Julita i Sant Quiri es deixaran sentir de nou en aquest petit poble prop de la una de la tarda, com cada any des de qui sap quan.

Arribarà l'hora del vermut, amb bunyols de bacallà de na Julita, les croquetes de la Tereseta, i com cada any el Manolo que durà o un vinet o un cava que no podem deixar de tastar; i mentre la carn es cou al costat del riu, en aquesta Plaça major de La Glorieta de Montesclado, l'enciam i les olives prenen forma d'amanida amb el tomàquet i l'escarola de l'hort de l'Agustí, la canalla salta i es mulla els peus i la roba de Diumenge als tres dits escassos d'aigua del riu, el Capellà parla amb una jove parella, i alhora recorda la Padrina i aconsella als menuts que siguin bons minyons, mentre mira de vendre algun dels exemplars del llibre que va escriure fa uns anys, i del que més d'un ja en col·lecciona més d'un o dos, i mira de fer-se l'orni quan li intenten vendre el tercer.

Com cada any, es sentirà parlar del safareig, i a qui se li va ocórrer d'ensorrar el safareig per a fer-hi un dipòsit d'aigua, que si aquest any baixa més o menys aigua pel riu; ves com se'ls ocorri de venir als Guàrdies Civils a veure què es aquest fum com aquell any.

Està clar que un moment o altre hi haurà per a recordar els que ja no hi són, mentre alguna de menuda amb més gana que interès per la conversa allargarà la mà a la caixa del pa, i costella de cabrit en mà i llesca de pa de pagès, ens mirarà amb cara de «I ara què he fet? Tinc gana»; i en tot això mentre el silenci del vermut, que quan hi ha gana poc s'està per a xerrameca, es va fonent en les converses alegres, els traguinyols de vi de la bota, les costelles i les botifarres, i els plats que van passant de taula en taula amb allò de «prova aquests bunyols i ja em diràs».

És Santa Julita i Sant Quiri, a un petit poble que any rere any sap retrobar a les generacions que no saben de fronteres i Països, que passant a peu per Santa Magdalena, des de Pal o Sispony, per la carretera des de la Seu o amb un vell dos cavalls des d'un poblet es retroben per a celebrar les noves generacions, acomiadar els Padrins i dinar en Família.

Arribarà el capvespre, les cadires es recolzaran a la paret de Cal Pelatxo i a les cases veïnes, la canalla jugarà pel carrer empaitant gats i potser una cabra o un xai, es deixarà sentir l'olor d'una truita de carreroles i el dringar de plats de duralex i coberts d'alpaca que un cop a l'any surten del calaix de la taula gran, és hora de sopar; la propera setmana és Sant Joan i alguns dels més joves ja han quedat per a trobar-se a Festa Major de Sispony.

Per a més informació consulti l'edició en paper.