Els dies de Carlos Dívar al capdavant del Consell General del Poder General espanyol semblen comptats. Tinc per a mi que s'ha iniciat ja el compte enrere per a la sortida –per dimissió– del també president del Tribunal Suprem. Crec que la clau s'ha de buscar en el món de la política i al marge de la decisió de la Sala Penal del Suprem en relació amb la querella per presumpta malversació de cabals públics presentada per una associació de juristes.

Els indicis que el Partit Popular hauria canviat i el deixarà caure, són notables. Del suport tancat del ministre de Justícia (Ruíz Gallardón) han passat a permetre que el grup popular al Congrés (Alfonso Alonso) doni suport a la compareixença de Dívar en una comissió que, sobre el paper, s'interessarà per la marxa de la Justícia encara que tothom sap que en les preguntes dels diputats gravitarà el penós assumpte de la libèrrima disposició de fons públics per a viatges i estades fora de Madrid que en registre d'escàndol nimben la imatge de la màxima autoritat judicial del país.

¿Què ha passat? ¿Per què ha canviat el PP? Doncs, més enllà de les pulsions que creuen de manera permanent la dialèctica entre la dreta i l'esquerra, pulsions que en una primera fase –donada la presumpta afinitat política conservadora de Dívar–, van portar al ministre a donar suport al qüestionat president del Tribunal Suprem, el degoteig de nous i irrefutables dades sobre les despeses en viatges i dietes es va obrint pas i escalant esglaons en l'escala de l'inadmissible. Potser la libèrrima disposició de fons públics per part del president del Suprem sigui legal, però està fora de tot dubte que ni ètica ni estèticament té una passada. Sobretot quan es tracta del vèrtex de la Justícia d'un país que té cinc milions d'aturats i travessa per la pitjor crisi financera i econòmica dels últims trenta anys.

El «resistir és vèncer» que semblava ser el lema adoptat per Dívar, té data de caducitat. El deteriorament de la seva imatge arrossega la de la institució que presideix. Per aquestes i altres notícies que estan per aparèixer, en els cercles polítics madrilenys es dóna per fet que la sort de Carlos Dívar ha estat tirada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.