• Si creiem en les persones, si creiem en la humanitat, siguem generosos i no avars

Foto: NOE

És difícil anar contracorrent, però s'ho val. Sobretot quan el corrent és negatiu. Quan sabem d'ell que no condueix enlloc, quan és destructiu i no serveix per a construir res. O senzillament ens fa dubtar de tot el que havíem après que era bo i bàsic per a viure normalment en una societat lliure, solidària i pacífica que cerca el seu desenvolupament harmoniós i fratern.

Es difícil aturar els pensaments covards i conservadors que ens volen portar a no fer res, a la inacció, al tancar-nos en nosaltres mateixos, en un afany d'autoprotecció. I no fer cas de tantes pors i dubtes que semblen assetjar-nos a cada moment de tots els dies, si no fos perquè volem i hem de viure cada dia. Dia sí i altre també. I per això cal estar desperts i no adormits. No viu més qui més seguretats persegueix sinó qui viu amb més confiança.

La desconfiança genera recel i inseguretat per si mateixa, mentre que la confiança, al contrari, genera seguretat i no al revés.

La confiança és un intangible que no depèn dels mercats, ni dels bancs, ni dels polítics... sinó de cadascú de nosaltres. Hem de triar si decidim fer cas de totes les pors que es poden aixecar de sota de qualsevol pedra, aparèixer en qualsevol cantonada, llum o foscor, gest o notícia, o bé si decidim córrer el risc de viure com a persones, éssers humans cridats a gestes més grans que acumular o tenir al final de l'any, la col·lecció completa de seguretats que el mercat ens proposa per a triomfar o ser algú a la vida o altrament ser uns fracassats o ningú. Cal aturar la desconfiança i aïllar-la, en tots els àmbits.

I això només és possible amb confiança.

I la primera confiança a tenir és en nosaltres mateixos, i no tant en els altres.

Confiar és en definitiva remetre, segons els diccionaris, i remetre és perdonar. Com també deixar de judicar. Donar una altra oportunitat en definitiva. Però més que als altres, a nosaltres mateixos. Com també equival a fiar-se i a esperar, tot i continuar actuant amb una prudent normalitat o intentar-ho.

La major part de dites o refranys tradicionals i populars recomanen no fiar i no confiar. Les carències de seguretat en el passat conduïen a tancar-se i malfiar-se. Però la societat, malgrat aquestes desconfiances fixades en l'imaginari popular, ha sabut evolucionar a partir de la confiança posada en col·lectius cada cop més grans. D'aquí i malgrat tots els seus defectes, el sentit i la vàlua, del repte de la globalització. Si un no es fia dels altres no pot esperar que els altres es fiïn d'ell. Cal trencar el cercle viciós tot i la dita que diu: Al qui d'altri fia, valga-li Déu i Santa Maria. I malgrat ho pugui necessitar, bé s'ho mereix.

La confiança implica compromís i el compromís, respecte. La confiança no es rep sinó que es dóna.

Si la fiança és una confiança condicionada per un intercanvi, la confiança és una acció lliure. Un lliurament intangible. Confiar equival a lliurar, a donar quelcom sense més retorn que el compromís i respecte d'allò convingut, tàcitament o explícitament.

La confiança també és sinònim d'esperança. Qui sembra confiança, recull optimisme, indispensable per a progressar.

Sempre, però de manera més necessària avui, sotmesos a una crisi que ens desconcerta, ens cal a tots revisar individualment i col·lectivament les relacions de confiança que mantenim respecte a nosaltres mateixos i respecte als altres.

Hi ha aspectes de la situació en els quals poc hi podem fer, ens superen i no són al nostre abast. Però tenir o no confiança sí depèn exclusivament de nosaltres.

La confiança és el carburant essencial per a sostenir qualsevol activitat, real o projectada, en la qual hi participi més d'una persona. La confiança és l'antídot. Confiar és unir i la unió és la força.

Si creiem en les persones, si les considerem quelcom més que no simples individus, si creiem en la humanitat, si creiem en la solidaritat, siguem generosos i no avars i compartim tanta confiança com siguem capaços de generar i no ens en penedirem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.