Foto: EL PERIÒDIC

La «cura» va bona però el personal no acaba de tenir-les totes amb si. La «línia de crèdit» com la flama Rajoy –el rescat europeu per sanejar el forat de la banca espanyola–, no sembla que hagi llevat la por que tenen ficada al cos els clients de les caixes d'estalvi. Al marge dels errors d'estratègia comesos per Del Bosque a l'hora de decidir la davantera de la «Roja» en el partit contra Itàlia, al carrer, no es parla d'una altra cosa. La gent desconfia de les proclames oficials; dels titulars de la premsa complaents i de les anàlisis dels experts financers, molts d'ells, per cert, units en els seus interessos als de les entitats malaltes. Va sobrar opacitat, va haver-hi excés d'arrogància i, segons alguns indicis, fins a manejos dolosos en la gestió dels responsables de les caixes –els Blesa, Rato, Olibas, Llec, Serra, Moltó, Crespo, etcètera– i ara el que falta és transparència en els missatges dels polítics que els van nomenar. Què dir, per cert, del silenci dels consellers d'algunes d'aquestes caixes –polítics o sindicalistes– els qui, després d'anys de sous i bicoques com a membres dels Consells d'Administració de les caixes (Cajamadrid, Caixa Catalunya, la del Mediterrani, la Laietana, la de Castella-la Manxa, Caixa Galícia, etc) segueixen agotnats, sense el decòrum i la gallardia que cal tenir per dimitir i demanar perdó als accionistes de les caixes, als impositors, als jubilats que els havien confiat la custòdia i tutela dels petits estalvis de tota una vida.

Un silenci que es torna covardia i que activa un doble mecanisme social: ira, davant la sensació de falta de voluntat per depurar responsabilitats polítiques i decepció davant l'absència d'una acció expeditiva per part de la justícia –la Fiscalia s'ho ha pres amb calma-. I, finalment, però no l'últim: alarma social. Rar és el dia en el qual al periodista, quan el reconeixen pel carrer, no li pregunten per la situació de les bancs: «I què passarà amb els nostres diners, són els estalvis de tota la meva vida». L'alarma és transversal; comú entre gents de dretes i d'esquerres. És un drama que reclama reparació, explicacions i culpables. Passarà factura. Als polítics i al sistema. Al temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.