Foto: EL PERIÒDIC

Els fets són tenaços. Fa només tres mesos, el president Mariano Rajoy i amb ell tots els responsables de l'àrea econòmica del Govern asseguraven, amb una suficiència que en ocasions fregava el desdeny cap al periodista que gosava preguntar per l'estat de salut de la banca, que «la banca espanyola no necessitava ser rescatada». Per desgràcia, era un farol que ha quedat al descobert quan Europa ens ha obligat a ensenyar les cartes. Les notícies del cap de setmana han vingut a demostrar com de falsa era aquella afirmació.

La veritat és que la banca necessitava el rescat i, quin rescat: ni més ni menys que 100.000 milions d'euros! Rajoy ha presentat el rescat –l'anomena «línia de crèdit»– com un èxit poc menys que personal –«A mi ningú no m'ha pressionat, vaig ser jo qui va pressionar»– quan, a la vista està que és un fracàs de l'economia espanyola. La prova que va ser exactament el contrari –pressions de Berlín i fins a de Washington a través del FMI– és que el Govern espanyol no havia demanat la reunió de l'Eurogrup, va ser Jean C. Junkers, el luxemburguès que coordina els «homes de negre» de la UE, qui va prendre la iniciativa; més encara, a mig matí del dissabte, al Ministeri d'Economia, negaven que s'anés a celebrar la videoconferència de la qual va partir la notícia del rescat. És comprensible que es vulgui fer de la necessitat virtut, però la realitat és la que és i encara que siguin finalment els bancs els qui sol·licitin el préstec, qui es compromet a retornar-lo és el Regne d'Espanya, el mateix que haurà d'assumir que els interessos del crèdit (3.000 milions d'euros) computin com a dèficit. Disfressar d'èxit el que suposa un estigma per a Espanya no és digne de qui s'havia compromès a dir la veritat als espanyols. En negar que el préstec dels cent mil milions tindrà contrapartides macroeconòmiques. Hom diria que Mariano Rajoy ha decidit seguir la mateixa ruta de Zapatero quan es va entossudir a negar la crisi. Com si la gent no sabés que qui paga, mana, i que, en conseqüència, el rescat de la banca, ineluctablement, tindrà condicions. Porta només sis mesos a La Moncloa, però, com li va succeir a alguns dels seus predecessors, ja comença a veure només allò en el que creu. Malament anem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.