PUBLICITAT

Rajoy, Nadal i 'la Roja'

CARLOS CARNICERO // Periodista

Començo a pensar que Rajoy se sent còmode en la rectificació encoberta. Potser és un concepte de naturalesa metafísica, sustentat en deixar que els esdeveniments facin la feina per ell. Aquesta essència de l'axioma gallec que aconsegueix la supervivència en l'ocultació de «si puja o baixa l'escala». Excepte en les retallades. Aquí Rajoy ha agafat la dalla. Però aconsegueix que els brutals deteriores l'estat del benestar quedin ocults per la tragèdia de la Banca. Soluciona, d'aquella manera, el problema de la liquiditat dels bancs amb una intervenció de l'economia espanyola –és veritat que diferent de la grega i la portuguesa– i acaba per presentar el rescat com un triomf. I després, Mariano Rajoy se'n va al futbol. Algunes consideracions.

La intervenció a la Banca la paguem tots. És un crèdit del qual no sabem totes les condicions. No ens han assassinat, però ens han tallat les cames. I estem contents només perquè seguim vius. El rescat a la Banca s'ha de pagar amb interessos. I ho pagarem tots. Amb més retallades i més patiment. Els responsables d'aquesta tragèdia es pujaran a l'onada de la recuperació bancària. No tornen els diners que malament van gestionar i seguiran guanyant més pel que fa a la Banca quan recuperi valor. Els ciutadans, al que més podem aspirar, és a no pagar molt per tot això.

Mariano Rajoy fa de la tragèdia virtut. Ens situa en l'abisme i després, quan caiem amb un matalàs relatiu, es presenta com un heroi. Estem tolits però no hem mort.

En aquests moments no ha jugat la Roja i Nadal va guanyant a París. Rajoy necessita una foto a la llotja del partit amb la selecció victoriosa. Per generar l'especulació que amb ell, el triomf està garantit. Rafael Nadal, si aconsegueix el rècord dels set Roland Garrós, aconseguirà que Espanya recuperi prestigi.

El president del Govern es va a fumar un pur amb el nostre rescat. I nosaltres seguirem anestesiats en el canvi de paradigma de la nostra democràcia que té la transparència segrestada. Som el que ens mereixem. Ni més, ni menys.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT