Saben quin carrer és aquest? Suposo jo que si, però per a aquells que no ho recordin és el carrer de la Roda. No em diguin que no els hi agrada. ¿Es figuren una Andorra així? Ho veuran impossible igual que jo, però no perquè no es pugui, si no perquè no vulguem. Res inventariem ja que una cosa així ja va existir fa segles i fou bressol de peregrinació per al món conegut d'aquella època. Parlo de la mítica ciutat de Babilònia i els seus jardins penjants, no dubtin que va existir. Llàstima que el respecte per la bellesa i l'afany per cuidar-la, preservar-la i mostrar-ja no està de moda, es perd un gran gaudi. Quan els nostres ulls veuen i admiren, com és el cas d'aquesta foto, la bellesa que capturen influeix sobre el nostre estat d'ànim ocasionant certa alegria, entusiasme, optimisme, però si aquesta bellesa acomiada fragàncies que són recollides pel nostre olfacte i pel transpirar de la nostra pell, aquestes fan que ens relaxem despertant així tots els nostres sentits, igual que desperten la nostra fam i la nostra set. Sí, aquest ha estat la fi de tots els jardins al llarg de la història, aquesta és la gran capacitat que tenen i la qual nosaltres, ja rares vegades apreciem. L'explosió de colors és el que ens atrapa combinada amb un ordre distingit i això s'accentua encara més quan ocorre en una vall tan tancada com el que s'ha llaurat en aquestes muntanyes, aquests i les seves fragàncies es fan encara més intensos, és qüestió de absorbir més o menys llum, i com no, sempre ha d'acompanyar-la fresca ronc de l'aigua, són inseparables, ja que sense ella no podríem viure, per això tant se'ns s'imbueixi sempre que l'escoltem de forma pausada. Traslladin aquesta foto per a tot aquest petit país, impressionant el contrast entre els colors i el verd de les muntanyes, ¿oi? Qui no voldria veure-ho. Que hi farem, hem de conformar-nos amb algun ocasional carrer, algun certamen, un parc ben cuidat i poc més.

¿Coneixen la filosofia Cradle to Cradle donada a conèixer per l'arquitecte nord-americà William McDonough juntament amb el químic alemany Herman Miller? No estaria de més que la gent curiosa li donés un cop d'ull, se'n poden treure moltes coses i molt bones, és un corrent que no comparteix l'estat actual de les coses, però ara mateix està clar que el que impera no prospera. Sento ser tan franc, però així és ens agradi o no ens agradi.

Imaginació i bellesa, que bé sona el conjunt d'aquestes paraules i quin poc ús li donem, ¿no creuen?

Per a més informació consulti l'edició en paper.