• Un final feliç per llargmetratge que havia estat concebut en inici com una cinta de terror

Foto: firma

El drama del petit extraterrestre ET, perdut a la seva sort a la Terra i entestat a telefonar a casa, va commoure a milions d'espectadors fa ara ja 30 anys, un temps en què el film s'ha consolidat com la millor pel·lícula d'alienígenes de la història del cinema.

ET: The Extra-Terrestrial, el seu títol final en anglès, va debutar als Estats Units l'11 de juny de 1982, pocs dies després de presentar-se al Festival de Cannes, entre l'aplaudiment de la crítica i el públic.

La producció va ser un èxit en taquilla i va acaparar nou nominacions per als Oscar, entre elles a millor pel·lícula i direcció per Steven Spielberg, així com guió, encara que va acabar per imposar-se en quatre categories tècniques com la de millor banda sonora per la inoblidable composició de John Williams.

Un final feliç per a un tendre llargmetratge que havia estat concebut en inici com una cinta de terror a mig camí entre Signs i Poltergeist i que havia estat batejada com Night Skies.

En aquella primera versió, l'innocent ET, lluny d'amagar-se en armaris i fugir de la policia en una cistella de bicicleta, terroritzava a una família juntament amb un grup d'éssers de la mateixa espècie extraviats a la Terra.

El seu lluminós dit, en comptes de tenir propietats curatives, podia acabar amb la vida d'allò que tocava.

Spielberg va descartar aquesta idea mentre rodava Raiders of the Lost Arc (1981) i va optar per donar-li un to més amistós a la trobada amb éssers d'una altra galàxia, un enfocament que ja havia tocat a Close Encounters of the Third Kind (1977) .

El nou guió, que va tenir per nom ET and Me, va ser rebutjat pels estudis Columbia Pictures per considerar que no hi havia un públic per a aquest tipus de films, una decisió que després lamentarien després de veure el partit que li va treure Universal Studios a la pel·lícula, que és a dia d'avui un dels seus títols més rendibles i emblemàtics.

El American Film Institute, en la seva llista dels 100 millors llargmetratges fets a Hollywood –que encapçala Citizen Kane–, situa a ET: The Extra-Terrestrial en el lloc 24, per darrere de The Grapes of Warth i per davant de qualsevol pel·lícula de trobades amb alienígenes.

Una cosa atípic en el rodatge va ser que Spielberg va optar per gravar les escenes de forma cronològica per ajudar en el procés emocional als nens protagonistes, entre els quals estava Drew Barrymore que tot just tenia sis anys, els qui anaven implicant cada vegada més amb l'estrany visitant.

Per donar vida al ninot d'ET, el rostre va prendre com inspiració les cares d'Albert Einstein i els escriptors Ernest Hemingway i Carl Sandburg, es va emprar un equip d'experts en el maneig de titelles, així com diversos actors nans.

Una de les curiositats al voltant d'aquest film va ser la seva relació amb la saga Star Wars fruit de l'amistat entre Spielberg i George Lucas.

Spielberg va incloure a l'icònic mestre jedi Yoda en la seqüència de Halloween d'ET: The Extra-Terrestrial i Lucas li va tornar el gest el 1999 a Star Wars: Episode 1-The Phantom Menac quan es pot veure a un grup d'éssers iguals que ET assistint en representació de la seva espècie a una reunió del senat galàctic.

Malgrat el gran resultat de film, Spielberg va reconèixer que va acabar per penedir-se d'alguns elements que apareixen a la cinta original, com el fet que els nens fossin perseguits per policies amb escopetes.

El 2002, amb motiu del 20 aniversari de la pel·lícula, el director va recórrer a les noves tecnologies per alterar els fotogrames i canviar les armes de foc per walkie-talkies, una decisió molt criticada i que el mateix Spielberg va admetre l'any passat que va ser desmesurada.

«Vaig ser massa sensible, va estar bé per un temps, però em vaig adonar que el que havia fet era robar a la gent que estimava ‘ET' els seus records de ‘E.T.'» va comentar el cineasta.

Amb motiu del 30 aniversari de l'estrena, els estudis Universal llançaran a l'octubre la primera edició en blu-ray de la cinta en la qual s'inclourà el llargmetratge tal com es va emetre el 1982.

Per a més informació consulti l'edició en paper.