El passat dia 5 de juny es va celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, diada que se celebra des del 1973, amb l'objectiu d'ajudar a la gent a prendre consciència de la seva vulnerabilitat. Es pot dir que al donar al medi ambient la celebració d'una diada es reconeixia des de l'ONU la seva majoria d'edat. Si ens parem a pensar quin paper hi juga a las nostres vides ens quedem parats de veure que una realitat tant important com aquesta sigui tan menystinguda. El medi ambient és el conjunt de condicions naturals, –físiques, químiques i biològiques– i culturals que ens envolten. Per tant és obvi que és vital per a la nostra vida i per a la nostra salut així com per a l'equilibri del nostre planeta Terra. Els problemes mediambientals del nostre entorn són prou coneguts i van des del canvi climàtic fins a la pèrdua de la biodiversitat passant per la contaminació. Tot aquest reguitzell de dures realitats estant directament relacionades amb la qualitat de vida de la població, per entendre'ns a més contaminació més problemes de salut. La relació home natura ha estat una continuada interacció, en principi per satisfer les necessitats bàsiques i així va sorgir l'agricultura, la ramaderia, la pesca, el comerç... Al llarg de la història aquesta interacció ens ha portat al carreró sense sortida on avui ens trobem. La transformació de la natura, és la cultura però darrerament l'afany de lucre, l'egoisme humà de fer diners costi el que costi, peti qui peti ha fet que l'home, la cultura, en nom del progrés hagi maltractat la natura. I considero que aquest maltractament ens està portant cap una crisi molt pitjor que la financera que estem patint –sigui dit que alguns més que altre. Dol molt que durant aquest 39 anys de majoria d'edat del medi ambient, malgrat el treball de molta gent que s'ha esforçat per complir els objectius, la seva defensa ha estat oblidada des de les altes esferes del poder decisori. Si analitzem el creixement d'Espanya en les últimes dècades veiem que és un despropòsit total i la cultura del totxo es va imposar sense escoltar els que dèiem «Pa per a avui fam per a demà». I per acabar que puc fer jo per aportar el meu granet de sorra per un món més sostenible, doncs, a part de reciclar, tancar l'aixeta quan ja tinc pou aigua, apagar els llums que massa vegades tinc oberts sense necessitat o desendollar el telèfon mòbil quan ja està carregat ,així estalvio energia i també disminueixo les factures de les despeses domestiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.