PUBLICITAT

Com pollastre sense cap

RAFAEL TORRES // Periodista

Ha dit el secretari d'organització del PSOE, Óscar López, referint-se a l'erràtica acció del govern davant la crisi econòmica i financera, que l'Executiu de Rajoy «corre com pollastre sense cap». Es tracta, per descomptat, d'una imatge tan brutal com torbadora independentment del seu encert o no, que em sembla que sí, en representar la desatentada política del Govern de Rajoy, i tant més brutal i torbadora ja que, tot i que gairebé cap dels espanyols actuals ha vist mai córrer un pollastre decapitat, tots ho han entès i visualitzat perfectament. Es veu que, com tantes i tantes altres coses, la imatge del pollastre degollat ?corrent que se les pela enlloc ha quedat inscrita, poderosa i indeleblement inscrita, en l'imaginari social.

No obstant això, i sense ànim de desmerèixer la seva analogia, és possible que Óscar López s'hagi quedat curt, en el sentit de no haver completat o, com si diguéssim, de no haver rematat al pollastre: el Govern corre, en efecte, com pollastre sense cap, però la ciutadania víctima de la seva política ultrarebanyadora corre com un cap sense pollastre sota, perquè ja no té ni per a pollastre, o, com a molt, només per a aletes. El pollastre sense cap, que per no tenir-ne amenaça ja amb la tercera reforma financera en tres mesos, ha obrat amb determinació en només dues coses: en la destrucció dels pilars de l'Estat de benestar, de les quatre coses que feien alguna cosa suportable la vida de la majoria de la gent, i en apropiar-se de RTVE per decret, sens dubte per ennuvolar el judici i la crítica dels caps que s'han quedat sense pollastre.

Que un govern corri com un pollastre, és trist, però que corri com un pollastre sense cap, és dramàtic. Els únics pollastres sense cap que havien vist les últimes generacions eren els pollastres rostits, però aquests no corrien. Ara, gràcies a aquest pollastre acèfal i governamental que sí corre, les generacions futures es quedaran sense tastar aquests pollastres que donaven voltes al forn i només podran somiar, com Carpanta, amb ells.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT