De Kosovo a Troia
Diuen els últims despatxos de premsa --cito textualment-- que "els Estats Units han negat que el vistiplau de la Cort Internacional de Justícia a la independència de Kosovo sigui aplicable a altres regions d'Europa on existeixen moviments nacionalistes. En ser preguntat si aquesta decisió podria donar ales a altres moviments secessionistes com ara els existents a Euskadi o Catalunya, el portaveu del Departament d'Estat, Philip Crowley, va negar que el dictamen sigui aplicable a cap altra situació".
I, què?, hi afegim nosaltres. ¿Quina importància té el que Washington digui avui, si, tal com prova la Història, demà pot dir el contrari en funció de nous interessos? Amén d'un càstig a la Sèrbia de Milosevic, Kosovo és fruit d'aquests interessos. Els Estats Units necessitaven una base sòlida a poques hores de vol de l'estratègica regió petrolífera que, prop del Caucas, s'estén per les antigues repúbliques soviètiques que flanquegen l'Iran i l'Afganistan pel nord. I la va trobar al cor dels Balcans. Poc importava que en termes històrics Kosovo fos la matriu de Sèrbia. Alguna cosa similar al que en la Història d'Espanya va significar Astúries en l'inici de la Reconquesta. Aquí van ser els moros; allà, els turcs. Per això cobra sentit la declaració del Govern de Belgrad anunciant que ni reconeix la independència de Kosovo, ni renunciarà a recuperar-ho. Sèrbia va perdre el control de la seva antiga província després de la intervenció de l'OTAN al 1999. Ja se sap que la Història l'escriuen els vencedors.
Respecte a si l'ocorregut a Kosovo podria crear simetries a Catalunya o el País Basc, la meva opinió és que aquí no fa falta mirar a Washington. Els nacionalistes fa anys que estan construint el seu Cavall de Troia, però la fusta, els materials que precisen per construir el pont cap a la independència, els ho facilita la Llei Electoral. Quan a Espanya les circumscripcions electorals siguin d'àmbit estatal, els partits nacionalistes deixaran de tenir a les seves mans els grans (PSOE i PP) i el problema de la deriva secessionista s'ajornarà altres 300 anys.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.