• L'estació compleix amb totes les expectatives, fins i tot amb les terribles al·lèrgies

Foto: NOE

Època de flors i olors, de dies assolellats i de refranys. El paremiòleg Víctor Pàmies en recull més de 60 en el seu refranyer a internet. Època de desorganització d'hormones i acceleració del corrent sanguini. D'insatisfacció existencial. Poètica i plàstica. I tot el que es vulgui, però a mi, com cantava Gerard Quintana, «aquest temps em porta de cap». Mocs, coïssor d'ulls, antihistamínics i ulls com els dels xinets de les pel·lis de Bruce Lee o del Gran Torino. La d'aquest any és una primavera modèlica, de catàleg: de matins calorosos i tardes de tempestes que provoquen el despreniment del mur d'un camp de conreu a Erts, goteres a les sales de vetlla del tanatori, inundacions a Santa Coloma, esllavissades a la carretera prop de la Seu d'Urgell i filtracions al pavelló Joan Alay. Però modèlica també vol dir aquesta mena d'objectes volants no identificats de color blanc que semblen molt bucòlics i que acaben provocant unes al·lèrgies terribles. El primer símptoma és una fuetada d'aire fred que em traspassa el cos i em cala els ossos. El segon: l'emprenyament. Sóc víctima d'un mal humor terrible. Després ja comença el festival. Esternuts a ritme de subfusell Uzi i mocador rera mocador. De tant sonar-me el nas em queda vermell i encetat. Les fosses nasals són com una aixeta amb un cargol fluix. I baixa tanta aigua que a vegades em fa por de no patir una deshidratació. La boca se'm queda enganxosa, seca i plena d'una saliva àcida, una mena d'argamassa que podria foradar el formigó. Com la de l'Alien però sense la Sigourney Weaver. Els ulls, plorosos, estirats i vermells.

El primer impuls és prendre'm un ibuprofè. Sóc un hipocondríac. Normalment no tinc res, però em penso que tinc totes les malalties. L'ibuprofè és un analgèsic que et calma molt ràpidament qualsevol classe de dolors. Mal de cap, d'esquena, panxa, de queixal, febre, restrenyiment, gasos...Ho arregla tot sense anul·lar-te com a persona i deixar-te com un ionqui després de punxar-se la dosi. Fins i tot diuen que si es consumeix regularment baixa el risc de patir alzheimer. Acostumo a utilitzar la marca Espidifen perquè el farmacèutic em va dir que porta un accelerant, com el Ferrari d'Alonso, que el fa actuar més de pressa. No hi ha farmaciola, calaix de despatx, guantera de cotxe o tauleta de nit sense ibuprofè. A les bosses de les adolescents, que van al Polaris o al Buda, a més de tabac, anticonceptius, el mòbil i un bolígraf regalat per un banc i que acostuma a no funcionar, hi ha ibuprofè. El podrien vendre en farmàcies o en carnisseries i podrien prescriure'l tant els metges com els parametges, els psicòlegs i els parapsicòlegs, els massatgistes i els fisioterapeutes. Serviria per al nen i la nena, per al jove i el vell, per al treballador i per a l'estudiant, per al guàrdia civil corrupte i per al que no ho és.

Aquesta vegada, però, decideixo que no prendré ni ibuprofè, ni antihistamínic. Opto per l'homeopatia que, com l'astrologia, la numerologia o el fengshui és una disciplina que aparenta tenir una base científica però que, en canvi, en la seva formulació no s'ha seguit de manera rutinària el mètode científic. A la farmàcia em venen, per dos euros, un potet petit que es diu Allium Cepa. Tres boletes sota la llengua i deixar que es desfacin. Això sí, no les puc tocar amb la mà. És la meva primera experiència homeopàtica. N'he sentit coses bones i dolentes. La lectura del llibre L'hora zen de Teresa Solana, amb l'assassinat del director d'un centre de medicina natural i una crítica a les teràpies alternatives no és gaire encoratjadora. Un dia i 18 boletes després, l'al·lèrgia comença a retirar-se, fuig com el padrí de 100 anys que s'escapa del geriàtric. Per l'efecte placebo, perquè li tocava o perquè una tempesta com la del passat dissabte a la tarda ho arrasa tot. O perquè hi ha un component psicosomàtic, la qual cosa implica que si se segueix el tractament amb convenciment que ens anirà bé, les possibilitats de curació augmenten.

Diumenge abans no plogui, surto a caminar per la muntanya ja totalment restablert. El nas ja no és el riu Nil en plena crescuda, els ulls són els meus i no els de l'encarregat d'una perruqueria xinesa amb final feliç i la saliva ha recuperat la textura habitual. A prop de Sant Cerni de Nagol veig una papallona preciosa. Un proverbi xinès, que no té res a veure amb la forma dels meus ulls durant l'al·lèrgia ni amb l'home de la perruqueria, diu que el vol d'una papallona es pot sentir des de l'altra banda del món. És una manera d'expressar la interdependència de tot el que succeeix a l'univers. Als anys 60 del segle passat, el matemàtic Edward Lorenz va adoptar la idea per il·lustrar la seva teoria del caos: un canvi aparentment insignificant en les condicions d'un procés complex pot provocar que les variacions del resultat siguin espectaculars. La idea és especialment aplicable a sistemes com la borsa o la meteorologia. Però hi ha coses encara més complexes, com la manera de curar una al·lèrgia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.