El pitjor del que ens està passant és la falta de transparència. En democràcia el poder s'administra en nom del poble, però la tendència per part dels governants és a elevar-se per sobre de la resta dels ciutadans ocultant-los les coses. En aquest registre, el «cas Bankia» va camí de convertir-se en un exemple de llibre. Un mal exemple. El mal que ve de molt enrere. Els qui gestionaven les caixes sabien que el desajustament comptable era una bola de neu que creixia de manera imparable. Ho sabien i se suposa que també el Banc d'Espanya (Caruana primer, Fernández Ordóñez, després) estava al corrent de l'inquietant desfasament entre les anotacions i el valor real dels actius. Un altre esglaó d'aquesta escala que condueix a furtar al públic la informació sobre l'estat real dels comptes de les caixes (Cajamadrid, la CAM, Caixanova Galícia, Catalunya Caixa, la de Castella-la Manxa, etc), ho ocupen els polítics. Els directament implicats en la gestió per formar part dels Consells d'Administració i, també, els membres del Govern amb carteres a l'àrea d'Economia. Luis de Guindos ara i Elena Salgado abans. Obvi resulta assenyalar que tant Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy estaven al corrent de la situació. Ho sabien però callaven. O alguna cosa pitjor: mentien sobre la salut financera de les caixes. Ara sabem que Cajamadrid mai va haver de fusionar-se amb les caixes valencianes inflades d'actius tòxics però el dia que Bankia va sortir a borsa, Rodrigo Rato va ocultar als accionistes la veritat sobre la situació financera del banc. Rato assumia la mala gestió dels qui li havien precedit, però cap autoritat (Banc d'Espanya, CNMV) va sortir al pas per defensar als accionistes.

Mario Draghi (BCE), la primera autoritat bancària europea, avergonyeix a la nostra casta dirigent en dir que el procés de Bankia s'ha fet de la pitjor de les maneres possibles. Té raó. Aquí amb l'excusa de no crear una situació de pànic ens han ocultat la veritat del forat de Bankia. Tot per al poble però sense comptar amb el poble. Aquest poble al que se li van a imposar nous sacrificis –altres impostos, més retallades– per salvar a Bankia del desastre. El rescat de 25.000 milions, altres fonts apunten el doble, serà el major de la Història d'Espanya. La gestió del «cas Bankia» acabarà passant factura política a quants pretenguin seguir ocultant la veritat del que ha passat. La gent empassa i aguanta, però no és ximple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.