Foto: EL PERIÒDIC

deia Miguel Ríos en una de les seves cançons que vivia a la carretera i que sempre mirava cap al sud. Això ho podem dir ara nosaltres cada vegada que anem a La Seu i especialment els fronterers que cada dia pugen i baixen. Ja fa molts mesos que la carretera de La Seu va deixar de ser una via de comunicació per convertir-se en una via de consolació. La preocupació es tornà resignació en veure que les obres que havien de portar la millora de la carretera, malgrat el pas del temps, solament causaven deteriorament, inconvenients i molèsties permanents. Aquests deu kilòmetres de carretera estan massa lluny de Madrid i amb la contenció de despesa que el nou govern d'Espanya va posar en marxa, estava cantat que les obres d'aquesta ruta quedarien aturades. Encara es poden veure trams de un senda amb vestigis del que va ser una carretera, aquella que havíem de patir, estreta i recargolada i que quan la contemplem pensem com era possible que passessin per ella tots els vehicles que hi circulaven. Després de temps de fer obres de qualsevol manera, l'actual via començava a semblar-se a la vella, sinó fos perquè el pas constant de vehicles impedeix que creixin les herbes que es van menjant la calçada. Es pot dir llavors que en lloc de gaudir d'una via de comunicació del segle XXI estàvem retrocedint als anys setanta. Ara recordem la visita a casa nostra en temps de mítings electorals, fa poc més d'un any, de l'anterior ministre espanyol de Foment, el sr. José Blanco. Ressonen encara les seves agosarades paraules anunciant la seva visita pel proper any (és a dir, ara) passant per la nova carretera ja acabada. Prou devia saber que el seu futur polític era tan negre com el de la carretera, que ni de bon tros estaria acabada. Les carreteres no estan en mans del enginyers sinó dels polítics (com tot, per altra part) que són el gestors de la cosa pública i per tant fan i desfan segons les situacions. ¿On ha quedat aquell fabulós projecte de via ràpida de dos carrils per sentit que enllaçaria Andorra amb la Seu? Quan ho vam veure als mitjans de comunicació se'ns van posar les dents llargues. I pensar que ara somiem simplement amb l'asfaltat, amb que la deixin com estava. Deu ser la crisi que ens està fent acontentar-nos amb el que abans ens semblava poca cosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.