La sostenibilitat es va posar de moda al 2004 amb el poc exitós Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. A Andorra va entrar amb força al 2000 de la mà de la corporació comunal d'Escaldes, qui va intentar introduir l'Agenda 21, un programa de Nacions Unides centrat en el desenvolupament sostenible.

La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic transversal i complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient.

Aquesta crisi econòmica financera ens exposa a una altra vessant del concepte sostenible, la financera, apareixent com a taló d'Aquiles de qualsevol empresa o institució que no sigui financerament sostenible.

Tècnicament la sostenibilitat és «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.»

En aquest entorn, dos són les notícies d'aquesta setmana que estant establint un vertader punt d'inflexió en la història del nostre país.

D'una banda, la conferència del meteoròleg Tomàs Molina, qui ha afirmat com al 2025 la cota de neu pujarà fins als 1.800 metres, pel que no hi ha cap seguretat que la neu continuï sent motor del turisme d'hivern. D'aquí que sigui totalment comprensible que empreses puntures del país, com Pas Grau Internacional, estigui treballant per entrar en l'accionariat d'estacions d'esquí de Turquia, Rússia o Argentina.

Enfront l'emprenudia global de l'empresa andorrana sobta les crítiques de la corporació comunal d'Encamp, la qual és accionista a través de Saetde. Pas Grau Internacional ha entès bé l'estret lligam entre la sostenibilitat financera i la medioambiental, invertint allà on sigui financera i rentablement sostenible. Per tant resulta inconcebible que se li demani que inverteixi al país i no a l'estranger, sobretot quan al país tenim la concentració més gran de remuntadors mecànics per metre quadrat del món, amb una capacitat de transport de 156.000 persones.

L'anterior consolat de la corporació encampedana practicava una intransigència que acabava portant-t'ho tot als tribunals. Extrem al que no hauríem de tornar a caure bàsicament perquè els ingressos no s'han de buscar en els tribunals sinó en el creixement econòmic.

Però l'altre notícia de la setmana, relligada amb la sostenibilitat financera és l'informe encarregat pel Cercle d'economia d'Andorra sobre l'evolució de l'activitat financera dels comuns (2000–2011). La conclusió deu haver posat els pels de punta a tots els cònsols, per més que aquests assegurin que no han tingut cap sorpresa. Els comuns estan gestionant una estructura de funcionament insostenible.

De la mateixa manera que no es pot diferenciar del cònsol d'Encamp si és o bé cònsol o accionista de Saetde, la gestió de lo públic només té un sol objectiu social, la sostenibilitat econòmica de les corporacions comunals

En aquest any s'està materialitzant com el pas de l'insostenible a l'insolvent, resulta molt més ràpid del que ens podríem imaginar. La sangria de les despeses esdevindrà letal per a les corporacions comunals sinó actuen ràpid.

Per a més informació consulti l'edició en paper.