• Perseguim la felicitat, la anhelem, somiem amb ella i l'únic que fem dia rere dia és rebutjar-la

Foto: NOE

Sempre m'he preguntat que és realment el que volem la condició humana i suposo que no sóc l'únic que ho pensa, i jo sóc d'aquells que estan mig assenyats, per no dir mig bojos, que sempre queda pitjor, per escriure cal adornar, com tot a la vida, ¿sinó que seria de les grans obres? –Pensin en aquestes paraula, el seu significat tenen, no ho dubtin. Però tornem a l'assumpte que ens competeix.

Per tenir diners no necessàriament cal tenir poder, ens pot acompanyar la sort, però fixin-se, sempre apareix la paraula designada davant, el poder de la sort, evidentment estem parlant d'una altra classe de poder, ¿o no? Si derivem l'anàlisi per l'altre camí, la raó per si mateixa ens recolza, per tenir poder si necessàriament cal tenir diners, ¿o no? Podem posseir el do de la paraula i convèncer només per saber parlar o podem dominar el do de l'escriptura mobilitzant masses amb llapis i paper, no s'enganyin, perilloses armes són, gairebé més que els diners. Llavors, ¿que és el que volem? Difícil és dir-ho, però els seguiré comptant, per a aquells que presumeixen d'estar assenyats del tot, encara que no ho estiguin. El poder és una cosa innata en cadascun de nosaltres, l'assoliment rau en saber-ho utilitzar convenientment, ¿però ho fem? Molts dirien que sí, però sento no estar d'acord amb ells, amb això no vull dir que algú es cregui que si ho fa, però generalment sabem que no és així. Si ens mirem als ulls i som sincers amb nosaltres mateixos, ens adonarem que fem el millor que sabem fer per diners, –no vull generalitzar–-, ¿i quin és el problema? Es preguntaran vostès, el problema és que els diners és una paraula que per si sola té massa poder i corromp, no, no riguin, va ser inventada per a això, si no, preguntin-li a qui va inventar el capitalisme i ja de passada també li pregunten que per què ens va tan bé .

Però encara més s'agreuja el pensament en percebre que ja estem ficats en un cercle del qual no podem sortir, ¿on anem sense diners? ¿Què fem sense diners? ¿No s'adonen que tan sols una paraula ens ha robat la imaginació? Les ments lleugeres i somiadores podem dir, bé, la solució és senzilla, tornem enrere, ¿a on? No podem!, Som set mil milions de persones al món i a aquest fet únicament hi ha un monstre que li pugui donar de menjar, es diu capitalisme i el seu sinònim diners, tal és el seu poder, això és el que hem inventat, benvolguts lectors, ni tan sols el cinema supera els seus efectes especials. No, estimats lectors, no ho estic criticant, doncs veritat és que les seves bones coses també té, d'altra banda, penso que alguna cosa s'està escapant al nostre entendre i cap dels dos aconseguí saber que és, no pot ser l'ambició, i la posseïm, potser pugui ser el seny, sincerament crec que és un mite, pot ser la mentida, però abusem d'ella, la veritat, en comptades ocasions, l'avarícia, ja naixem amb ella, en aquest cas, pogués ser la noblesa, però, va desaparèixer i ja no està de moda, serà la igualtat, ¡si clar la igualtat!, ¿com no se'ns havia ocorregut abans? És aquella que venen mal repartida, ella serà la que hem deixat una mica de banda–per a aquells que no sàpiguen d'aquest mot, aquest és un exemple de paraula amb molt poc poder, però, amb molt potencial per tenir-lo.

Famosos els que governen i aclamats també, –no vull donar a entendre que no s'ho mereixin, qualsevol govern està bé mentre doni prosperitat i benestar i no les prometi, perquè donar està bé, prometre és una altra cosa–, un cop que teniu el poder per canviar les coses, ¿què us passa?, ¿en quina taula d'oficina queden els vostres canvis, les vostres promeses, els vostres generosos actes? ¿A canvi de què els oferiu? Bé sabeu el que heu de fer durant el camí que us porta al cim, però és trepitjar-la i se us oblida, no per pròpia voluntat, no és culpa vostra, és ell qui us manipula, us corromp, no podeu vèncer, és qui governa veritablement, per tal motiu no es poden canviar les mires, seguim un horitzó que els diners va marcant amb ment pròpia, ens controla a tots per igual i com més responsabilitat tenim menys podem fer, té la seva gràcia que una cosa que hem creat nosaltres mateixos hagi pogut arribar a dominar-nos i no es creguin que no, que sí que ho fa, el capitalisme, els diners, com vulguem dir, ens ha vençut la batalla cap a la nostra pròpia realització, robat la nostra identitat com a persones, a canvi ens ha ofert o ens ofereix moltes coses bones, molt bones, indispensables diria jo, però hem de reconèixer que ha suprimit les millors. ¿Pensem que som lliures? Que il·lusos, sense humanitat no hi ha llibertat.

No sóc qui per dir-ho, però crec fermament que ha arribat l'hora de comparar i sospesar el que anem aconseguint a costa del que anem deixant enrere, no per avançar necessàriament cal oblidar. ¿No se'ns va concedir el do de pensar? Doncs pensem i actuem de manera equitativa estudiant la possibilitat que tots som iguals, controlar allò que ens controla aquesta és l'equació, aquells que tant saben, que li vagin posant nom.

Cert i veritat és que els diners et crea o et destrueix segons la seva conveniència igual que el seu poder, però per desgràcia tots ho anhelem, «les dues coses per igual». Perseguim la felicitat, la anhelem, somiem amb ella i l'únic que fem dia rere dia és rebutjar-la, ignorar-la i enterrar-la en un cúmul de problemes que tots i cada un d'ells deriven d'un mateix camí, d'un error que hem decidit donar suport sense pensar en les seves desafortunades conseqüències.

No són diners o poder, és el poder dels diners.

Per a més informació consulti l'edició en paper.