Últim dissabte de maig. Sant Julià celebra la festa que l'identifica: Canòlic. Cal recordar que el nom Canòlic és un topònim, com tants d'altres hi ha, dedicats a la Mare de Déu. Maria solament hi ha una, aquella noia de Natzaret que va ser escollida per ser la mare de Jesús, Déu fet home. En canvi d'advocacions, és a dir, de noms complementaris on s'han trobat imatges o la presència n'està ple. Bons exemples són Meritxell, Queralt, Núria, Montserrat, Miracle, Lourdes, Fàtima. Són també els noms que porten les noies del lloc corresponent recordant la presència de la Mare de Déu. ¿Quantes Canòlic, Meritxell ha hagut al llarg dels temps a Andorra? Que és un dia de festa grossa a Sant Julià ho indiquen les banderoles que posa el Comú pels carrers del poble, i els ciutadans als balcons de les cases. Activitats culturals, esportives, lúdiques durant la setmana. Comerços tancats, guàrdies urbans amb el vestit de gala i l'aplec al santuari dissabte. No pocs pugen caminant, en un acte entre esportiu, excursionista i religiós. Aquesta peregrinació cap a Canòlic no deixa de ser una metàfora de la pròpia vida, perquè els santuaris acostumen a ser en llocs alts, als que costa d'arribar-hi caminat i per tant s'ha de fer un esforç. Igual que la vida que de vegades es posa molt costa amunt. Quants ciris s'encenen a la Mare de Déu: peticions, demanda d'ajuda, acció de gràcies, esperances. Són l'expressió d'aquesta necessitat de transcendència que tenim els homes, de la necessitat de ser estimats i saber-nos estimats incondicionalment. La majoria de les festes que celebrem tenen aquest caire religiós i encara que la pràctica està en retrocés les manifestacions populars de l'espiritualitat no perden força. Qui sap el que sent cap a la Mare de Déu una persona que li posa un ciri i que no és practicant. Hi ha a l'interior de les persones anhels que no coneixem, però que les fan apropar-se a l'amor de Déu o de la Verge en aquest cas. Les tradicions estan plenes de símbols i a Canòlic entre d'altres es conserva el del pa. Els pans que són repartits aquest dia entre els qui s'apleguen a recollir-lo. És aliment pel cos però també ho és per l'ànima, perquè potser es consideren un do diví. És veritat que repartir menjar sempre ha tingut molt d'èxit i és evident també que no tothom que s'apropa a recollir-los té un interès religiós, però no deixa de cridar l'atenció la gentada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.