Observo, per curiositat, l'oferta existent en lloguer de pisos. La sorpresa és gran, i si pogués deixaria l'hipoteca que em té condemnat per vida i aniria a un bon dúplex de lloguer. Fins i tot em perdonen la meitat del lloguer durant els tres primers mesos, despeses pagades, pàrquing doble i traster i en part moblat. És un reclam que no es pot rebutjar. Les empreses de mudances estan fent l'agost amb les famílies que es traslladen de pis en pis, buscant el més econòmic, i els arrendataris es desesperen perquè és difícil trobar persones que s'arrelin en l'habitatge llogat.

En realitat, aquest retrat de la quotidianitat és un drama de la situació que estem patint. Qui va apostar pel totxo com a inversió veu ara com no li treu prou rendiment, qui va de pis en pis com l'abella de flor en flor és perquè la seva situació és precària i necessita estrènyer el cinturó per arribar a final de mes.

L'estoc d'habitatges buits és enorme, i encara que no s'hi parli gaire els bancs també ho estan patint. Hi ha rètols de «es ven» o «es lloga» per tot arreu, però la població estava sobredimensionada –no es pot treballar amb xifres irreals– i molta gent ha fotut al camp perquè s'ha quedat sense una activitat que li permeti subsistir.

No vam saber gestionar la riquesa i ara ens toca viure la depressió, més als pobres, evidentment, com ha sigut en tota la història de la humanitat.

Hem seguit en paral·lel l'evolució espanyola, amb la venda, revenda i re-revenda d'habitatges, amb l'especulació pura i el diner fàcil, que ara s'ha de tornar. M'explica un amic i metge francès que al seu país la línia evolutiva dels preus dels pisos ha seguit un augment regular, sense pics exagerats, i que no li ha estat difícil ara vendre a un preu raonable un pis a Montpelier.

Així estan les coses. Mirin, comparin, i si troben un lloguer millor, ja ho saben, a fer les maletes. El sector immobiliari i la construcció trigaran en recuperar-se, i això no és bo per a l'economia. S'abaixen els sous, els lloguers, però no els preus en general. Som una mica més pobres, i un a un fem una Andorra més pobre. Com avui –per ahir– és Canòlich, que Déu ens ajudi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.