Aquests dies hem vist com membres dels diversos sectors de la comunitat educativa han fet sentir la seva veu contra els plans que tenen el ministre Wert i la consellera Rigau sobre l'Escola Pública, plans que representen un atemptat contra la nostra dignitat com a ciutadans. El nostre ensenyament públic està en perill, per la política educativa tant del Govern central com la de la Generalitat. El ministre Wert i la consellera Rigau volen aplicar unes mesures que comporten més retallades al sistema educatiu, un dels pilars més bàsics de la societat. Rigau, predica el que no practica, per una banda ens diu que recorrerà al Tribunal Constitucional pel caràcter intervencionista del Govern central i per l'altre li justifica les retallades i decideix aplicar-les. És vergonyós que s'estalviï en educació i investigació i en canvi es pagui els beneficis del deute públic dels banquers. L'Escola és el valor més important, que en aquest moment de crisi ens queda, perquè és en els centres educatius on s'hi van a formar-se els nois i noies, els nostres infants, els nostres adolescents, els nostre universitaris que són ja el nostre present i el nostre futur. No entenc aquesta mesquinesa, perquè aquestes retallades són una vergonya pel nostre país, és destruir el que ens ha costat molts anys de treball, ja iniciat al final del franquisme amb institucions com Rosa Sensat. Avui en massa coses els nostres governs segueixen els dictats de la Sra. Merkel, que ha fet que els nostres polítics actuessin com simples titelles. La critiquem per la seva política neoliberal, per entestar-se en què la solució a la crisi a Europa són les polítiques d'austeritat i per tant de retallades. Ens cal però dir que Alemanya alhora de fer retallades les han fet en el pressupost militar, no en el d'educació. Nosaltres en canvi tirem pel dret en la destrucció de l'Estat del Benestar al proposar una depreciació de les condicions de l'aprenentatge dels alumnes, així com de les condicions laborals del professorat en general i concretament més precarietat i atur pels interins i substituts. Les preguntes són moltes: ¿Per què no es retalla en defensa o en la família real o en les infraestructures que no porten enlloc? ¿Per què no hi ha un canvi de veritat en la política fiscal? ¿I què passa amb els universitaris nous de trinca que no es poden estrenar ni començar a treballar? Quina desil·lusió pel nostre jovent que desprès d'obtenir un títol no el poden fer servir perquè no troben feina i molts han de marxar fora a buscar-se la vida. És trist comprovar que les nostres facultats s'estan convertint en fabriques de parats. Com a ciutadana i com a mestra jubilada dono tot el meu suport als milers de manifestant que el passat dia 22 van protestar a tot l'Estat per aquesta política educativa i en favor d'una escola pública de qualitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.