Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha successos que trenquen tot els esquemes que teníem concebuts. És quan succeeix quelcom que supera i excedeix la nostra imaginació. Llavors és quan es produeix un perill directe, destructiu segant d'arrel la nostra raó.

Anteriorment, aquests tipus d'actes només succeïen per fets devastadors provinents de la naturalesa com els terratrèmols. L'experiència de l'autodustrucció mostrava i recordava a l'home la seva finitud.

D'aquest tipus d'experiència la tradició filosòfica l'anomena com a fets sublims, no entesos com a bells, sinó com a terrorífics per l'experiència de fregar els límits de la nostra existència. Fou un concepte desenvolupat duran la filosofia moderna, ho va fer-ho Kant (1724-1804) i Schiller (1759-1805). Aquest últim considerava com no sols la naturalesa podia proveir fets sublims, també la història de l'home genera experiències del sublim. La història també es font de terror i de situacions incomprensibles a la raciocini i a la lògica. «Si una tempestat pot fer-nos sentir lo sublim; en la història, una revolució ens amenaça i a més ens resulta incomprensible per llei».

En la nostra època, les situacions inconcebibles que fan trontollar els nostres esquemes conceptuals són situacions com les de la violència de gènere o el terrorisme.

Una de les persones que millor han caracteritzat el terrorisme ha estat la filosofa Hannah Arendt (1906-1975), qui va estudiar els orígens del totalitarisme. Al meu entendre, el totalitarisme que va caracteritzar els totalitarismes (nazisme, stalinisme i el fascisme) del segles XIX i XX, són el mateix que el terrorisme de la nostra època. Les característiques que destaca la filosofa, es podrien aplicar per igual. Els terroristes són fanàtics, intel·lectualment estúpids i sense pensament crític, que perden el sentiment de grup, utilitzant el terror com essència de les seves accions, perquè elegeixen completament a l'atzar les seves víctimes.

Doncs bé, això és el que ha passat aquest cap de setmana. Un acte terrorista que ha trencat completament els nostres esquemes de país tranquil i segur, on el polític, l'home ric porta els seus fills a la mateixa escola que el fill d'un resident que acaba d'arribar, o de qualsevol altre persona caminant i saludant-se mútuament com un ciutadà mes, diferents però iguals.

En aquestes situacions hauríem de rebre bons consells d'experts en psicologia social. Ciutats del món han viscut o estant vivint situacions crítiques. Nosaltres ens hem d'aferrar a allò que més ens caracteritza, una vida tranquil·la, amigable i que ens permet viure el futur sense por. Pel que haurem de fer més pedagogia en les classes de l'escola com en les converses de cafè. No deixem que ningú ens trenqui aquests valors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.