PUBLICITAT

Itàlia, un país de música i cançó

  • Els italians són incontestables; ells tenen el que s'anomena bon gust i sentit de l'estètica
JOSEP MARIA ESCRIBANO
Director artístic de la Temporada de Música i Dansa MoraBanc

Periodic
Foto: NOE

Tot commemorant el 151 aniversari de l'Unificació d'Itàlia, AIDA (Associació d'Italians d'Andorra), ens obsequia una Nit Italiana per recordar-nos una efemèride molt significativa per a l'historia del país que va viure l'esplendorós Imperi de Roma i el transcendent i creatiu Renaixement iniciat a la Toscana, a la Florència dels mecenes Medici o dels creadors Dante i Leonardo. Cal no oblidar que Florència va ser la capital d'Itàlia entre els anys 1861 i 1871; no és d'estranyar doncs que Itàlia «inventés» l'òpera, recuperant d'aquesta manera, l'esperit dels grans drames de l'antiga Grècia. A Claudio Monteverdi se li deu la paternitat de la considerada primera gran obra dramatico-musical, és a dir òpera, una obra mestra composada l'any 1607 per a l'escena musical que encetaria un llarg i prolífic camí que conduiria a la creació de partitures i llibrets destinats als escenaris teatrals; estem parlant de Orfeo, favola in musica, escrita quan el genial autor madrigalista nascut a Cremona tenia 40 anys.

Itàlia és el paradigma del cant, de les cançons i dels cantants de tots els gèneres i estils.

El fet de que Itàlia tingui tants grans cantants d'òpera es deu precisament a una envejable tradició i a que la seva gent canta a totes hores i canta bé. Les napolitanes en són un exemple; el patrimoni operístic és la conseqüència de molt bones cançons que preludien les inigualables àries verdianes o puccinianes. Sense aquesta herència popular difícilment s'hagués assolit aquest altíssim nivell que exigirien els rols escrits pels grans creadors romàntics d'un país bressol d'artistes i seductors.

El proper divendres 1 de juny a les 21.30 hores, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, AIDA ens proposa una vetllada amb dues excel·lents intèrprets que ens oferiran un repertori basat en l'òpera i la cançó italianes. La soprano italo-australiana Michelle Marie Cook i la pianista Maria Neus-Devesa ens faran escoltar a Puccini, a Verdi i a Giordano però també napolitanes i d'altres peces molt conegudes del cançoner immortal italià, entre els que hi trobarem peces d'autors com Ennio Morricone i Nino Rota, que el cinema ha prodigat amb títols ja mítics del setè art rodats per Sergio Leone o Federico Fellini.

Com deia abans, Itàlia és un país de creadors i d'artistes destacats en el camp de les ciències o les arts, incloses les arts aplicades com el disseny, on els italians són incontestables; ells tenen el que s'anomena bon gust i sentit de l'estètica que estenen a les formes més senzilles i quotidianes; d'aquesta manera, fan de la cançó un gènere on l'amalgama de l'harmonia, la melodia i el ritme sinuós es fonen per donar pas a una poesia musical plena d'emoció, tendresa, passió i personalitat.

El nom de l'Associació d'Italians d'Andorra no pot ser més musical. Cal recordar que AIDA és un dels títols operístics de Giusseppe Verdi més aclamats i representats arreu del món.

Probablement per això AIDA és tan sensible a oferir-nos música per commemorar l'Unificació d'un país que fa 151 anys era un espai de petits estats amb un destí marcat i governat per nissagues de fora del territori.

Un país que durant molts segles, tenia una República Veneciana, tot un model de poder, prosperitat i desenvolupament. I no oblidem el seu domini en les ciències i el pensament amb noms que han determinat el present i la nostra formació intel·lectual i humanista. Tothom coneix la contribució del Renaixement a la cultura occidental, amb figures com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael, Galileo Galilei, Copernico, Petrarca, Bocaccio, Botticelli, Maquiavelo i un inacabable etcètera.

Em permeto convocar-vos a la cita del dia 1 de juny al Centre de Congressos per retrobar-nos amb el món italià i amb un grapat de peces escollides tant de la lírica com de la cançó popular d'un país que dóna nom, no només a moltes expressions artístiques, o a infinitat de receptes de pasta, sinó a un poble amb una especial forma de sentir i fer commoure.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT