L'allau d'informacions sobre la sentència del Tribunal Constitucional és aclaparadora i s'escriuen i es diuen coses de tots colors. Penso que ens cal destriar el gra de la palla i ser curosos amb aquest tema. Considerem que s'han fet dues lectures equivocades. La primera, que diu que la retallada és mínima perquè tan sols s'ha tocat el 5%; la segona, que diu que el nostre autogovern s'ha reduït per sota de l'Estatut del 79. !Anem a pams! El grup d'experts que l'han analitzada han emès un informe prou clar que posa en evidència que aquestes dues visions són totalment errònies. La sentència toca punts claus de l'Estatut, que van des del sistema judicial fins a la divisió territorial en vegueries. Sobretot, però, s'ha ficat amb la llengua, intentant crear un conflicte lingüístic, en l'eliminació de l'ús del català en l'àmbit públic. Dono fe que a la Seu, en unes dependències publiques, una persona que sempre m'havia parlat en català avui ho ha fet en castellà; lògicament, jo he continuat parlant en català.

Un altre punt d'extrema gravetat és sobre les competències i, per tant, anul.la les regles de joc que donava plena autonomia a la Generalitat. Per tant, podem afirmar amb rotunditat que toca molt més del 5% perquè la definició de les competències que hi havia a l'Estatut era una peça fonamental. Quant als que diuen que hem perdut bous i esquelles, tan sols cal mencionar que a l'ense- nyament el model d'inversió lingüística no pateix modificacions; el títol de drets i deures i principis rectors és manté, o que el president de la Generalitat presideix la Junta de Seguretat.

Les competències traspassades com ara Rodalia o Renfe resten sense canvis. El sistema de finançament no és modifica i el conseller Castells ens recordava que és gràcies a l'Estatut. Per tant, l'Estatut és encara avui una bona eina per gestionar Catalunya; juntament amb el treball constant per recuperar la sobirania que injustament el TC ens ha pres. Un dia d'aquests em van fer pensar les paraules del periodista Bru Rovira a Catalunya Ràdio, que va dir que durant tots els darrers dies, a tots el mitjans del país, només és parla de la actualitat política i de les reaccions a la sentència contra l'Estatut com si de cop i volta, altres realitats quotidianes, com ara la cohesió social, haguessin deixat d'existir o d'interessar i va posar l'exemple dels emigrants i dels aturats.

Historiadora. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.