Intolerància. Qui exerceix una acció que pot il·lustrar el significat d'aquest mot està negant un dels principis fonamentals de la convivència democràtica; quan aquesta acció és violenta, qui l'exerceix ultrapassa, sense preàmbuls, la línia vermella de l'acció racional. Aquesta és la primera reflexió que em va venir al cap en el moment de conèixer l'acció violenta a la qual van ser sotmesos Jordi Cinca i la seva família ara fa uns dies. I dic bé Jordi Cinca i no el ministre Jordi Cinca perquè l'acte va ser comés, almenys fins que es demostri el contrari, contra una persona. Pot ser -o no- que les responsabilitats polítiques que legítimament està exercint tinguin a veure amb les raons que pugui esgrimir qui va cometre l'acte per justificar-lo. Però això és igual, perquè cap dels motius que pugui adduir l'autor de l'acte no pot ser vàlid per justificar la seva acció.

Després d'un primer moment d'incredulitat, et veus obligat a acceptar la realitat. I et van passant pel cap diferents reflexions, d'entre les quals esmentaré les tres que m'han semblat més essencials, almenys fins ara. La primera és la necessitat de que la persona que ha estat víctima de l'acció rebi el suport incondicional que es mereix; crec que, en aquest sentit, la unanimitat ha imperat. Una segona et porta a desitjar i esperar que es puguin arribar a respondre totes les preguntes que ens podem posar al voltant del fet concret; en aquest cas, hem de fer plena confiança en l'actuació dels estaments i les persones que vetllen per la nostra seguretat i pel manteniment i el respecte de la convivència democràtica en què creiem. La tercera és la necessitat de poder valorar i intentar entendre perquè es poden arribar a donar a casa nostra actuacions que escapen a qualsevol esquema lògic i racional, com és la present; aquí la reflexió ha de ser individual, però compartida i, no cal dir-ho, sincera, una reflexió que només ens pot conduir a refermar el nostre credo en una democràcia compromesa i solidària.

Historiador