Un dia feiner qualsevol. Són les sis de la tarda. Avinguda Tarragona, circulació densa, cotxes parats o avançant a poc a poc pel seu carril. La cua va augmentant, el carril bus buit. Els conductors dels cotxes fan cua disciplinadament. Vet aquí però que arriba un cotxe que envaeix el carril bus per estalviar-se la cua. Potser no sap llegir. A aquest primer agosarat, recriminat amb el pensament pels altres conductors, li segueix un altre cotxe i un altre, i un altre. No pot ser que n'hi hagi tants, d'analfabets. Això es repeteix un dia i un altre i un altre, de manera que els agosarats penalitzen els conductors correctes. Deuen pensar que els qui fan cua són ximples en fer-ne. Sens dubte perjudiquen els altres incomplint les normes, però no tenen cap inconvenient en fer-ho perquè no tenen vergonya.

Un carrer qualsevol de la ciutat. En un banc, asseguts gaudint de la bonança de la tarda, hi ha quatre persones adultes assegudes en un banc. Per acompanyar la conversa han decidit menjar pipes, activitat mecànica que combina moviments de mà i boca. El problema de la pipa és que el seu fruit, que és el que es menja, va dintre d'una closca que es rebutja. Aquestes closques comencen a formar dibuix a terra, just al costat d'on tenen els peus els tertulians, que han decidit ornamentar el carrer amb brutícia. Potser tenen predilecció per l'art povera. El que queda clar en veure com queda el terra és que no tenen vergonya.

Un supermercat qualsevol. Les caixes són prop de la porta, en una mena de vestíbul. Els clients, així que han pagat, surten al carrer. Abans, però, han hagut d'esquivar un nen petit que fa voltes amb la seva bicicleta. El nen topa amb un client, està a punt d'envestir-ne un altre i un tercer afortunat pot sortir sa i estalvi. El pare del nen fa cua a una de les caixes. El nen és innocent, no té enteniment encara i continua amb la seva cursa ciclista. El pare, adult, no diu res ni al nen perillós, ni als clients empaitats. Massa nens han crescut sense que ningú els digui res quan no actuen correctament. Han crescut sense vergonya, aquesta que abans havien perdut molts adults. És la vergonya petita però imprescindible. Hi ha, però, una altra manca de vergonya, la dels qui, aparentant bona educació, corrompen tot el que faci falta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.