es fa molt pesat cada matí en despertar sentir per la ràdio la mateixa cançó sobre la situació financera, econòmica, laboral i social de Catalunya, d'Espanya, de Grècia i d'Europa en general. Un dia et diuen que el barco s'enfonsa i que les coses no poden anar pitjor i penses que si s'ha tocat fons és possible que es comenci a veure alguna mica de claror: com ara una llei de transparència i un esforç contra el frau fiscal o contra els paradisos fiscals. Doncs no, el dia següent encara surten més coses que et fan sentir impotent i et preguntes ¿com pot ser que haguem arribat fins aquí? I la resposta és diàfana: l'egoisme humà no té límits. Aquest egoisme està representat per les polítiques neoliberals, polítiques golafres, que a mesura que s'escola el temps d'aquest 2012, tot i que es veu que el sistema no va ni amb rodes, el que fan els nostres polítics és incrementar-lo. La història ve de lluny, doncs tant el PSOE primer com ara el PP diuen una cosa i en fan una altra. Un exemple molt clar el tenim en el cas de Bankia, on hem vist com el govern espanyol torna a ajudar la banca i premia al Sr.Rato amb una milionada, i mentre es retallen i retallen drets de les persones. I si mirem a casa nostra la cosa va també de mal borràs, i també ve de lluny, i si preguntem ¿per què el cas Palau no es resol i Millet i Montull que, amb el seu abús de poder ens van robar l'ànima, poden campar tranquils? Doncs perquè si el Sr.Millet parla s'esquitxaran persones considerades venerables de CIU. Reconec que al Sr. Mas li ha tocat ser president de Catalunya en uns moments difícils; ara bé, li falta imaginació i decisió, doncs mentre espera el famós pacte fiscal amb el PP, que li donaria més autonomia econòmica, continua en el parany del neoliberalisme, la política econòmica que fa que cada dia els rics siguin més rics i els pobres més pobres. Des del Govern de la Generalitat es concretitza aquesta política en més retallades. La veritat no ho entenc, ja les han provades les retallades fent una política d'austeritat portada a l'extrem que ha fracassar totalment doncs l'atur no s'ha reduït, no s'ha reduït el dèficit i l'economia no ha millorat. En canvi, el govern ha deixat pel 2013 un estudi sobre noves mesures fiscals o sigui que consolidar la reducció dels sous dels treballadors públics en un 5% és un fet i, en canvi, l'aplicació d'impostos ho deixen per més endavant, com és el cas del ja tristament famós Impost de Successions: és dur de pair. Tampoc el president Mas és valent en la defensa dels nostres drets. Els catalans, tot i que som masoquistes i aguantem i aguantem una injustícia rera una altra, també som tossuts de mena i ja fóra hora que poguéssim exercitar el nostre dret a decidir, i que lliurament es pogués optar per l'autonomia, pel federalisme, o per la independència. Ens cal un referèndum per exercitar com a poble el dret d'autodeterminació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.