Històrica participació
Els diaris publiquen avui com el Consell General aprova per primera vegada la primera iniciativa legislativa popular, a l'aprovar la proposició de llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.
La iniciativa va començar a gestar-se a principis del 2010 i va aconseguir presentar al novembre 2.209 signatures, més del 10% del cens electoral tal com marca la Constitució. Les eleccions de l'any passat van aturar el procés, però la iniciativa va ser represa a l'octubre pels dos grups parlamentaris, per acabar aprovant-se ahir.
Però el cert és que a Andorra la iniciativa popular sempre ha estat molt present en el Consell General. De fet, en el mateix procés constituent també hi va haver una iniciativa popular, liderada per IDN, en la que es van presentar 1.810 signatures per a què en la Constitució s'assumís el dret a les generacions futures a gaudir d'un medi ambient preservat, una demanda popular que finalment va ser parcialment recollida en l'article 31 de la nostra carta magna.
També podem anar més lluny. A finals de l'any passat celebràvem els 40 anys de la participació de les dones en les eleccions, una fita que no hagués estat possible sense les 380 signatures de dones que van demanar al 1967 la participació política com a ciutadanes de ple dret. Amb tot haurem d'esperar al 2013 per celebrar els 40 anys per a què una dona pogués ser elegida.
Seguint el fil de la història, el mateix origen del Consell General, el Consell de la Terra, fou una demanda per carta súplica dels habitants del nostre país, que van aconseguir al 1419 l'aprovació del Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix la llicència als prohoms de les Valls per a fer Consell General, esdevenint així un dels parlaments més antics d'Europa. Val a dir també com abans del parlament ja existien els Consells de Quart o de Parròquia.
En aquest sentit, AD800 és la manifestació contínua d'aquest procés, en el que ja aglutinen més de 3.000 seguidors al facebook, per a que el Govern adopti els referèndums com a òrgans de decisió.
Així l'actualitat no fa més que seguir els passos de la nostra història, actualitzant en la forma però no en el fons l'exigència d'una major participació ciutadana.
Per a més informació consulti l'edició en paper.