Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha un personatge que és el centre de totes les crítiques. La seva feina es mira amb lupa i es repeteixen una i una altra vegada les imatges de les seves decisions per veure si ha estat encertat o no. No solament no es pot defensar sinó que tothom opina, com si fos un expert les seves xiulades. És l'àrbitre de futbol un ésser incomprès, la feina del qual és en boca de tothom, però no pas per lloar-la sinó per ensorrar-la, posant en dubte massa sovint el seu paper en el camp, la seva influència en el resultat final. Malgrat ser una figura imprescindible en un partit, doncs la seva paraula i les seves decisions representen l'autoritat, el seu paper és posat en dubte i no poques vegades menyspreat. És clar que pot errar en alguna de les moltes decisions que pren al llarg del matx. Quan emet un judici correcte però, no ens recordem i quan s'equivoca perjudicant el contrari som comprensius. Maleïm quan pensem que el nostre equip ha estat desafavorit. Al cap i a la fi ell és el jutge que decideix al moment, que emet un judici i que al final aixeca acta. Últimament a casa nostra s'ha posat de moda criticar els jutges, no els del futbol, sinó els de veritat, és a dir aquells que apliquen la llei. Fins i tot la crítica s'ha centrat en la Justícia com a ens. Aquestes últimes setmanes hem conegut algunes de les perles que s'han vessat sobre els batlles i la justícia. La dona perjudicada que s'ha enfadat quan ha vist que li han reduït la sanció al dentista que va denunciar; la família del mort a la baralla de la gasolinera de Santa Coloma ha posat el crit al cel quan han deixat anar a un dels implicats; el representant del sindicats dels funcionaris no s'ha mossegat la llengua quan han sabut que han denegat el recurs contra les retallades de sou. Els batlles no són àrbitres de futbol i la Justícia no és el comitè de competició. Algú va dir que el concepte de justícia coincideix sempre sospitosament amb els nostres interessos. Comença a mancar prudència en un camp del que la majoria de nosaltres desconeixem pràcticament tot i per tant no podem fer judicis de valor desqualificadors. Cal deixar la justícia en mans dels professionals en tots els seus àmbits i si algú se sent perjudicat, la pròpia justícia té mecanismes per atendre els greuges. Posar en dubte o desqualificar la justícia no serveix per res més que per afeblir un dels tres pilars que fonamenten la democràcia i l'estat de dret.

Per a més informació consulti l'edició en paper.