És veritat que el nostre país és en molts aspectes únic i singular. Però també és cert que davant de situacions noves enlloc de mirar-nos el melic, ho hem de fer més enllà. I en aquest cas, el que ara exposaré a l'estimat lector ens porta al 1905, Islàndia, on es va crear un tribunal destinat a jutjar i passar comptes als membres del govern per delictes considerats d'alta traïció.

Fins als nostres temps no s'havia activat mai aquest organisme, però ara fa aproximadament un mes dit tribunal va fer seure a l'exprimer ministre Geir Haarde al seient dels acusats. La mala gestió econòmica i la situació de fallida tècnica del país, va fer que fins i tot s'hagi creat un comissió especial investigadora per copsar la magnitud del problema. La conclusió compartida per la crispada opinió pública és que durant un passat període d'expansió i creixement econòmic, es va acumular un deute gegant i impagable. Sumant a això el fet que les tres principals entitats financeres van fer fallida també, la corona va devaluar-se de forma vertiginosa i el més significant, l'atur, fenomen pràcticament desconegut en aquest país va irrompre com una tromba d'aigua sense control.

Res més lluny de voler ser alarmista, no em queda més que mirar amb cert neguit algunes semblances entre el que succeeix al nostre país i el que ha succeït a Islàndia. Però, aquí arriba la diferència de la qüestió que els exposo. A Andorra insistim en permetre que sobrevisqui la temporalitat intocable de la responsabilitat política dels membres que presideixen el Govern i el Consell General. És per això que quan els representants del Comitè Executiu del Sindicat de Policia Andorrana, ens varem reunir amb el ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca, i en presència de la resta de companys de la Plataforma de Sindicats, es va produir el més inesperat del que no es podia preveure: la desaparició d'aquells diners que des del 1968 els membres del Cos de Policia han estat pagant de la seva butxaca. El famós 2% que provenia de les nostres nòmines i que suposadament havia de fer part d'un fons comú i que és inexistent avui.

Segons el titular de la cartera de Funció Pública, aquest fons no està comptabilitzat, ni computat en les arques públiques de l'Estat, tot i ser un fons objectivament propietat dels membres del Cos de Policia cotitzants. A més, de la reunió es desprèn que l'actual Govern, tot i tenir la voluntat de començar a posar aquests diners en un fons real a partir del proper mes, no s'ha pronunciat pel que fa a la responsabilitat política de les anteriors gestions.

Arribats a aquest punt, permeti'm senyor lector que el faci participant d'una conclusió filosòfica i fonamental de qualsevol estat de dret que garanteix el benestar dels seus ciutadans: quan un grup de persones es fa mereixedor de la confiança del poble després d'uns comicis electorals que es guanyen de manera majoritària o no, assumeix la responsabilitat política de recollir l'herència d'anteriors gestions polítiques i per tant solucionar totes aquelles situacions incorrectes i injustes pel bé de qualsevol col·lectiu perjudicat.

Més enllà de pretendre trobar indicis de presumible il·legalitat, nosaltres els membres del SIPA, acompanyats dels nostres companys d'altres col·lectius o no, ens erigirem com a pioners per exigir responsabilitats polítiques d'anteriors gestions governamentals, i volem que aquest fet sigui exemple de l'acció civil que tot ciutadà té dret a exercir quan es vulneren els seus drets més fonamentals. Per aquest motiu, nosaltres que creiem en la Justícia andorrana i la seva independència, farem ús de les eines que tenim a la nostra disposició un cop haguem pogut copsar amb tota la informació necessària, la magnitud i transcendència d'aquesta situació.

Per acabar, voldria afegir que el Cos de Policia existeix des de 1931 en benefici de l'Estat andorrà i sobretot dels homes, dones i fills que venim protegint amb abnegació i sense fer soroll fins al dia d'avui. Per desgràcia, ni el patriotisme al que alguns s'aferren o la vocació de servei, no seran suficients per solucionar la situació econòmica del nostre país. La responsabilitat política, el saber escoltar i el saber parlar amb diàleg, han de ser les eines reals per a l'èxit que de ben segur al final del camí aconseguirem entre tots si hi ha voluntat de fer-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.