No sé que te el mes de maig que fa moure la gent, potser perquè comença amb les manifestacions del Primer de Maig o en memòria del maig del 68 que en el cas de Paris va ser una autentica manifestació popular contra l'ordre establert. Amb els seus errors i amb les seves virtuts el Maig Francès va representar la conquesta de petites parcel·les de llibertat per a la gent del carrer, ja que la universitat hi va sortir guanyant amb canvis progressistes, i en el món del treball hi va haver un increment salarial del 12% i en general es van incrementar les prestacions socials A més a més va obri un nou camí a la societat europea en introduir canvis en els costums i en l'estil de vida. Malgrat aquestes engrunes de bonança el capitalisme ferotge, ha arribat fins el segle XXI amb les urpes ben esmolades. És per això que més properament l'any passat el maig ens va dur el 15-M, que a casa nostra va ser important, ja que va demostrar el gran descontentament de la gent amb la situació actual. Va ser un crit d'auxili d'una societat ofegada per una economia neocapitalista i per una política basada en retallar els drets dels més desfavorits. El moviment del 15-M té una cosa molt bona i és que és molt plural i molt valent, que diu les coses pel seu nom i que no té pels a la llengua, i una altra, que tot i que parla de Democràcia Real, al meu parer no és tant positiva, i que és la incapacitat per introduir aquest descontent en el nostre sistema democràtic. Els que hem viscut la dictadura tot i les seves imperfeccions el valorem i el defensem. Només es pot ser antisistema quan es vol destruir un sistema que no funciona, però s'ha de tenir un relleu, no es pot estar sempre en la improvisació. Aquest S.O.S. de l'any passat no ha estat escoltat i la gent que continua amb l'aigua al coll ha volgut enguany commemorar el moviment avui 12 de maig del 2012, el 12-M. M'adhereixo plenament al manifest dels Indignats convidant a la gent a participar en el 12-M, fent sentir ben fort la veu de la necessitat d'una Revolució Ètica, per canviar aquest sistema injust que ens avassalla trepitjant els nostres drets més elementals. Considero que no es pot menystenir tota aquesta moguda popular que representa un diguem no o el «Diguem Prou» de l'Arcadi Oliveres que ens diu que «no pot ser que els mateixos que especulem amb els nostres diners siguin els que ens retallen la vida».

Per a més informació consulti l'edició en paper.