• Només amb maduresa i responsabilitat dels implicats serem capaços d'evolucionar positivament

Foto: NOE

L'any 2002 els professionals de l'AGIA, Agents i Gestors Immobiliaris d'Andorra, encapçalats per l'Anna Rodríguez, el Joan Carles Camp, el Valentí Martí, el Joan Baucis, la Valèria Lackner, l'Amadeu Calvó, el Carles Naudí, el Carles Julian i el Patrick Frases, van decidir engegar el primer estudi estadístic immobiliari que es va concretar en l'estudi de l'oferta immobiliària del 2003, elaborat per GM Consultors amb el suport del BancSabadell d'Andorra, a partir de les enquestes realitzades els mesos de gener i febrer del 2003.

Si la primera idea fou realitzar un estudi sobre el ritme de negoci del sector, descobrint quines eren les dades més significatives però també teòriques, com quina parròquia és la que lloga més habitatges, quines franges d'edat més habituals acostumen a adquirir propietats o quina és la superfície d'habitatge que rep més demanda... el resultat final derivà cap a determinar els preus de venda dels habitatges de nova construcció, de segona mà i en construcció, de lloguer i de terrenys, per zones, per parròquies i en el conjunt nacional.

Segons Laia Maestre, de GM Consultors d'Ordino, el treball abastava tot el país dividit en 158 àrees classificades en quatre zones, dues de les quals en quatre nivells, amb una mostra de 1.562 unitats immobiliàries en cartera de 35 agències immobiliàries i promotors en retenint de cada unitat si era de venda o lloguer, el tipus, l'adreça, l'oferta del preu, la superfície, l'antiguitat, etc ...

Segons l'AGIA, aquest estudi, «ha estat possible després de molts mesos de treball, fent front a les dificultats típiques d'Andorra, que són les de no tenir un fons estadístic desenvolupat.

Amb l'objectiu de donar-hi continuïtat, aquest estudi apareix com «una eina elemental de treball per als professionals i també molt útil per a la població en general». I era cert.

Segons Jordi Galobardes, «aquest estudi afronta el problema tradicional de la manca d'estadístiques fiables que patim en el sector i, d'aquesta manera, pot esdevenir una eina imprescindible per a l'exercici de les professions immobiliàries i pot constituir-se en la referència per al coneixement dels preus generals del sector ... els professionals tenim la necessitat de conèixer la realitat amb dades fiables ... Un estudi essencial per al sector, obert a la reflexió”.

Si bé l'informe va sorgir amb la voluntat d'una periodicitat bianual, aquesta es va mantenir per a les edicions del 2005 amb una mostra de 1.600 unitats de 29 agències immobiliàries i promotors i del 2007 amb una mostra de 1.878 unitats de 21 agències immobiliàries i promotores. Però no va ser així pel 2008 amb una mostra de 2.718 unitats de 41 agències immobiliàries i promotores, ressaltant la necessitat de l'estudi.

Una diferència entre aquesta darrera edició i les tres anteriors és que l'estudi de mercat fou fet per «hamilton investigació».

Segons l'AGIA mateix, «hem pogut donar continuïtat a una eina que per a nosaltres ha esdevingut imprescindible i per al nostre sector, un punt de referència ... l'estudi ha passat a ser anual en lloc de fer-se cada dos anys, com succeïa anteriorment. Per tant s'ha de recordar aquesta dada en la seva lectura».

Incomprensiblement no s'ha donat cap altra edició.

Com la fira immobiliària Cases, deixada de fer en aquests darrers anys. Quatre anys després i visquent el sector la pitjor crisi que es recorda, seria bo, si es vol realment fer front a aquesta crisi, fer un reset de la situació i intentar recomençar de nou, amb dades fiables i mirant de recuperar el màxim de transparència pel sector perquè, sense aquesta, no és possible avançar amb solidesa i continuïtat.

L'aportació professional a la societat andorrana que s'espera dels agents i gestors immobiliaris d'Andorra reconeguts en la seva funció per la Llei dels agents i gestors immobiliaris, del Consell General del 15/12/2000 i reglament de Govern del 26/3/2011 passa per l'assumpció, com ja han demostrat, del seu rol d'arbitratge del mercat, donant informació del mateix per així aconseguir fer-lo més transparent i per tant menys susceptible de patir deformacions no desitjades.

Com deia Ricard Poy al Diari d'Andorra el passat 5 de maig: «És públic i notori que mentre no s'adeqüin els preus al valor real, les vendes no revifaran ... deixarem que vagin passant els anys (entre sis i deu calculo) fins que els preus actuals hagin passat a ser de mercat pel simple efecte de la inflació. Segurament llavors el temporal s'haurà endut per endavant la pràctica totalitat del sector de la construcció i l'immobiliari».

Aquesta manera d'actuar tots la coneixem, perquè ha estat la utilitzada fins avui en les anteriors crisis viscudes. Però en aquelles el Consell General no havia reconegut als agents i gestors immobiliaris en la seva necessitat i funció social.

I aquelles no poden ser comparades a l'actual. La part que ve de fora potser si ho podria ser, però no l'estructural que pateix el país i que demana un esforç per pujar un graó més en el desenvolupament d'Andorra.

Només amb maduresa i responsabilitat dels implicats en el sector i cadascú aportant-hi el que li toca i pot, serem capaços d'evolucionar positivament. Quedar-se quiets, com abans, significa avui involucionar.

Si fins ahir la mateixa inèrcia del creixement en quantitat ens ha fet evolucionar, avui arribats on és el país cada nou llindar de desenvolupament que es vulgui obtenir només es podrà assolir per la via del creixement en qualitat.

És a dir aportant-hi cadascú, individualment i socialment, el millor que tenim i sabem fer.

Entre el 2003 i el 2008 els estudis de mercat realitzats varen ajudar a justificar uns increments dels preus superiors en molts casos en més del 100%. Ara caldria continuar sent conseqüents amb la realitat i fer el corresponent estudi d'ofertes de mercat.

O altrament justificar i corregir les estimacions fetes amb estudis de mercat de les vendes realitzades aquests darrers anys.

En un cas, com en l'altre, seria una mostra de responsabilitat i maduresa professional en assumir el rol atorgat per llei i reglament, i alhora de confiança en el país així com de voluntat de fer quelcom de positiu per sortir de la situació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.