Quan vostè llegeixi aquest article, François Hollande serà president electe de França. Els ciutadans grecs han fet un terrible vot de càstig als partits que es van fer espantar davant la prepotència alemanya. Afortunadament, la tecnocràcia es pot acabar quan parlen les urnes. I les primeres eleccions celebrades després de constatar el fracàs de la política d'austeritat decretada pel tàndem Merkel-Sarkozy ha resultat ser un càstig per a aquestes tesis que han portat la pobresa al sud d'Europa.

Per si de cas, fonts de la comissió europea s'han afanyat a dir que es va a suavitzar l'exigència d'austeritat a països com Espanya, amb un mal endèmic d'atur. Ens han fet patir per a res. Però el pitjor és que Mariano Rajoy, entusiasmat ara amb les retallades, es quedarà fora de joc a Europa, demostrant que la pèrdua de respecte al seu Govern no és només una pandèmia de països llatinoamericans que volen recuperar els seus recursos atribuïts d'atacs de populisme.

Pel pròxims dies s'afluixarà la prima de risc, pujaran les bosses i començaran els gurus de l'economia a lloar les polítiques que denostaven fins fa 15 dies.

Els futuròlegs del passat, els economistes subjectes a l'ortodòxia neoliberal, no volen perdre la condició de conductors de l'economia. No passen per les urnes, però dirigeixen als conservadors que han tingut la política sotmesa als jocs dels mercats.

S'acosta un canvi de cicle polític a Europa. Angela Merkel va a haver de cedir davant la constatació que una gran part d'Europa ja no acata el seu calvinisme imposat des d'un nou nacionalisme alemany.

Potser el PSOE de Rubalcaba hagi après la lliçó que la socialdemocràcia no pot jugar amb espardenyes en el terreny del neoliberalisme, on els poders financers utilitzen botes de claus.

Espanya està adormida, tenallada per una por paralitzant que impedeix la reacció dels ciutadans. La por se supera quan hi ha una brúixola que marca un nou camí. El dogma neoliberal havia aconseguit imposar la seva cançó de que no hi havia una altra economia possible. Tot això pot esfondrar-se amb els resultats de França –la Vitòria de Hollande. I és un punt de partida per a la reconstrucció de la veritable socialdemocràcia a Europa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.