Foto: EL PERIÒDIC

Ara tot són elogis al rei caigut. És qüestió de cortesia i de quedar bé. Però m'ensumo que Nicolas Sarkoy no ha estar precisament un dels coprínceps més populars per part francesa. Encara que el cap de l'oposició, Jaume Bartumeu, afirmés abans de les eleccions, i cito: «Els coprínceps –ambdós conjuntament– arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions andorranes, tal i com estableix l'article 44.2 de la Constitució. Aquesta alta missió de ser símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra ha estat ben assumida pel president Sarkozy, malgrat alguns dubtes del seu entorn en l'inici del mandat. Aquesta afirmació no és retòrica sinó que la fonamento en la meva pròpia experiència d'aquests darrers anys», opino que a nivell popular, des de la ciutadania Sarkozy no ha estat el més estimat.

Segurament li ha tocat viure un moment complicat pel que fa a la pressió europea contra els paradisos fiscals, ell, envoltat per Andorra i Mònaco, va clavar els ulls únicament en el Principat, i ho va fer amb la poca elegància d'anunciar l'advertiment des de les càmeres d'una televisió, agafant desprevingut i atemorit al govern de l'època. Algun dia m'agradaria que Albert Pintat expliqués amb total sinceritat com va viure aquells dies, en plena precampanya electoral, i amb l'amenaça d'abdicació per part del copríncep francès.

La seva visita a Andorra va ser llampec i polèmica per l'absència injustificada d'algun cònsol. Van ser dies d'intranquilitat, de por de no omplir la plaça del Poble per escoltar les paraules del copríncep instal·lat a l'Elisi. Es van mobilitzar escoles i esplais per fer embalum (bulto perquè ens entenguem), perquè Sarkozy volia la plaça plena. Sortosament tot va anar bé i el copríncep va mostrar la seva cara més amable i popular després de la tensió viscuda. Ara ens trobem en què la negociació del CDI tampoc ha estat fàcil. França vol controlar fiscalment als seus residents a Andorra, tot i que ens estem referint a un conveni de no (repeteixo el no) doble imposició. Veurem que passarà amb Hollande. Fiscalment crec que pocs canvis, i sentimentalment a veure com veu aquest petit país, del qual és príncep.

Per a més informació consulti l'edició en paper.