Fa tot just dos mesos, Iñaki Urdangarín es va parar uns segons davant els periodistes abans de declarar davant del jutge. «Vinc a defensar el meu honor, a demostrar la meva innocència i a aclarir la veritat dels fets», va dir rotund. Avui sabem que el seu advocat i el del seu soci, Diego Torres, negocien amb la fiscalia un tracte mitjançant el qual reconeixeria la seva culpabilitat i tornaria els diners aixecats a les administracions públiques per a les que va treballar a canvi d'obtenir una condemna suau que li permetés eludir la presó. Poques proclamacions d'innocència han quedat amortitzades en tan curt espai de temps.

L'intent ve precedit del xantatge de Diego Torres que, molest amb l'antic amic que pretenia ara deixar-lo als peus dels cavalls carregant a l'esquena tota responsabilitat, va filtrar uns correus comprometedors en què apareixia el rei com a mediador o facilitador d'alguna de les operacions que ara s'investiguen. La relació causa-efecte entre la publicació dels correus i el moviment dels encausats suscita evidents preguntes de comprometedores respostes i ve a enterbolir més un assumpte prou enfangat. Perquè si Iñaki Urdangarín és innocent, com va proclamar al seu dia, estaríem davant d'un ciutadà disposat a immolar-se, assumint una culpabilitat que no li correspon en nom d'un bé més gran: el de protegir no se sap de què a una institució tocada pel desenvolupament d'aquests i altres esdeveniments. I si és culpable, llavors caldria reclamar-li la segona clàusula del contracte i exigir-li que ens expliqui amb tot detall «la veritat dels fets» abans d'enfrontar al veredicte dels tribunals.

Perquè en una societat democràtica, el rescabalament és l'última conseqüència de l'acció judicial. Abans, els ciutadans tenim el dret de saber què va passar i determinar la nòmina dels que, per acció o per omissió, van ser col·laboradors necessaris del delicte. I la justícia, un cop demostrats els fets, té l'obligació d'imposar un càstig proporcional a la magnitud del delicte.

Sense que càpiguen atenuants ni tractes que els propicien per a qui prèviament va agreujar la seva circumstància intentant enganyar als jutges i als ciutadans proclamant solemnement la seva innocència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.