Foto: EL PERIÒDIC

Banc bo, banc dolent ... de moment cap s'atreveix amb els ratolins. Als efectes del que preocupa, els ratolins són els anomenats «actius tòxics», eufemisme que remet als milers de milions d'euros que figuren com apunts comptables a compte del totxo aixecat i sense comprador, dels terrenys urbanitzables sobrevalorats, dels camps de golf per pagar i de les superfícies comercials hipotecades i sense clients.

Els experts no es posen d'acord a l'hora de fixar la suma de tanta negror comptable, però gairebé cap la situa per sota dels cent mil milions. On sí coincideixen és en diagnosticar que fins que no conclogui la reforma bancària no tornarà a fluir el crèdit, el que vol dir que, fins que això passi, no hi haurà recuperació econòmica.

Persones que han estat fa uns dies parlant d'aquest assumpte amb Mariano Rajoy expliquen que la situació dels bancs és la major preocupació del president. No és per menys.

Entre altres raons perquè, segons es diu, no tots en el Govern estan d'acord amb la creació de l'anomenat «banc dolent», una mena de runam financera a què transferir els actius tòxics a l'espera d'una taxació realista com a única via per la seva posterior venda a la baixa més baixa.

Es diu que si depengués del criteri del ministre d'Economia (Luis de Guindos) la cosa estaria encarrilada, però pel que sembla l'ombra de Rodrigo Rato és tan allargada com els comptes que té en l'aire l'entitat que presideix a compte de les alegries que va tenir amb el maó Miguel Blesa, el seu predecessor en la presidència de l'entitat bancaria Bankia.

Del que ningú dubte és que si fracassa la reforma bancària, la reforma laboral per si mateixa no generarà les condicions necessàries per sortir de la recessió.

En aquesta situació pren tot el sentit una intervenció parlamentària de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, en la qual, parlant de reformes, convidava a distingir de forma claraentre l'urgent i l'important.

Per a més informació consulti l'edició en paper.