Foto: EL PERIÒDIC

La transformació de la nostra societat en els últims trenta anys ha estat notable. La prosperitat econòmica, que ja venia d'abans, ens ha fet canviar la nostra manera de pensar. Aquest ha estat probablement el canvi més contundent que hem experimentat, el de la mentalitat. La nostra manera de viure ha anat millorant força. Aparells de tot tipus han fet que les condicions de vida s'hagin dulcificat i la comoditat era una prioritat en la seva comercialització. A mida que la nostra vida s'anava fent més còmoda, nosaltres ens tornàvem més febles, fins al punt que viure sense les comoditats ens amoïnava. Ens hem afeblit mentalment. Les comoditats no solament han vingut per les màquines, també per les possibilitats d'una vida més fàcil i plaent. Mentre pujava allò que dèiem nivell de vida, baixava la nostra resistència a no poder gaudir de tot allò que volíem tenir. Es va fer freqüent utilitzar la paraula qualitat. La qualitat era sinònim de viure bé, de bona vida. Tot aquest procés d'acomodament ens va fer deixar de banda l'esforç que calia fer per aconseguir allò que desitjàvem, perquè hi havia moltes facilitats aparents per aconseguir-les. I així ho vam anar transmetent als nostres fills, que ho van tenir tot molt fàcil i van créixer en l'abundància. Però hi ha coses que per aconseguir-les cal treballar-les. El problema és que són coses que no s'aconsegueixen amb nivell de vida. Per exemple aprendre, formar-se, educar-se. La manca d'esforç llastrava aconseguir allò que tots necessitem: la construcció personal de la que cadascú és protagonista i principal responsable. Òbviament amb l'ajuda dels pares quan un és petit, juntament a la dels mestres per a la vida escolar. Però vam pensar que no calia que els nostres fills pateixin i per tant no érem exigents i fins i tot buscàvem una drecera quan es presentava una dificultat, per tal d'evitar els problemes en comptes de proporcionar-los les eines per superar-los. Cal recuperar la idea de l'esforç, del treballar per aconseguir una fita. Cal també transmetre als nostres fills que les coses no s'aconsegueixen prement un botó, sinó que cal moure's. Sembla que ressorgeix el sentit de la responsabilitat personal i comencem a adonar-nos que sense esforç no podrem aconseguir res de bo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.