Foto: EL PERIÒDIC

a l'Edat Mitjana, la Vall de Tost va tenir una importància cabdal en la història del Comtat d'Urgell, sobretot per la figura i la obra d'Arnau Mir de Tost, coetani del comte Ermengol II (Segle XI), que ha estat qualificat com el Cid de les contrades del Segre, per la seva gran tasca reconqueridora primer, fins arribar a Àger i desprès repobladora. Avui 10 segles més tard la Vall de Tost, del Municipi de Ribera de l'Urgellet, torna a tenir un protagonisme important a l'Alt Urgell. Protagonisme vinculat a un conflicte, produït pel xoc d'interessos entre els promotors d'una guixera i els veïns del territori. L'empresa que vol fer la guixera és una multinacional alemanya, l'empresa Knauf GmbH amb una fabrica al Solsonès. Entre tots els pobles de la Vall hi viuen un centenar de persones, un veïnat avui unit i sensibilitzat contra l'explotació de la guixera que s'han agrupat en associacions com «Lo Riu Roig» i «Salvem Tost». Segons aquestes associacions la construcció i explotació de la guixera és un mal negoci pel seu territori. Les raons son varies ja que aquesta explotació pot afectar el patrimoni ambiental i cultural de la vall del riu de Tost anomenat Roig perquè esta tenyit de vermell per la terra per on passa, argila que segurament estant impregnades de partícules de ferro. Explicarem les raons ambientals i culturals que presenten els opositors a la guixera, sense descuidar-nos d'un fet econòmic important, doncs aquesta no aportarà llocs de treball ni cap rendiment per la gent del territori. Des del punt de vista ambiental cal recordar que a la Vall, ja hi ha dues pedreres per l'obtenció d'àrids i que una nova podria posar en perill no solament les espècies vegetals i animals sinó també la salut de les persones. Quan a l fet cultural, no es menys important doncs aquest petit territori abraça diverses restes històriques de cabdal importància, que van des de un jaciment de petjades fòssils de les més antigues de Catalunya fins a l'ermita romànica de Sant Genís de Torà considerada «Bé Cultural de Interès Local» i les ruïnes pre-romàniques del Roc dels Racons o Castell de Calassanz. Per la seva banda l'empresa alemanya diu que tots aquests riscos es poden minimitzar, jo no n'estic tan segura i des d'aquí envio el meu suport a totes les persones que treballen perquè a la Vall de Tost no s'exploti cap guixera tot fent vots perquè les autoritats competents deneguin el permís per fer-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.