Foto: EL PERIÒDIC

És tal la demonització que es fa del sector públic que molta gent creu que l'Estat és un desastre. És veritat que és possible corregir moltes ineficiències de les administracions, de la mateixa manera que la corrupció, però no ho és menys que el principal problema de l'endeutament d'Espanya no és públic, sinó privat. Situem-nos: en números rodons, el deute total espanyol equival a quatre vegades el PIB, que és la mesura convencional de la riquesa generada pel país en un any. Parlem, per tant, de més de quatre bilions d'euros.

¿Com es distribueix el deute? La gran massa de l'endeutament del país, més del 80%, és d'origen privat i gairebé dos terços corresponen als bancs i les empreses. El deute públic tot just superava el 15% del total el 2011. Una altra cosa és que el risc país l'assumeixi i pagui l'Estat. Primera conclusió, per tant: el risc del deute no està sol a l'Estat, sinó en el conjunt del país, pel fet que les famílies i les empreses van obtenir molt finançament exterior durant els anys del boom immobiliari, a mesura que els bancs i les caixes els prestaven diners que captaven en els mercats internacionals. Així va ser fins que va esclatar la bombolla immobiliària. Segona conclusió: per sortir a flotació és fonamental rebaixar el cost del finançament, ja que en cas contrari no es podrà pagar el deute ni seguir prenent recursos en els mercats. El col·lapse és públic i privat.

¿Per què l'Estat té tant dèficit? Bàsicament, perquè té molts menys ingressos que en els anys de bonança. La gran punxada té a veure, al seu torn, amb el sector privat, a causa de la caiguda en picat de l'impost de societats. A dia d'avui, el resultat és que el dèficit públic va pels 53.000 milions el 2012, quantitat que no és gaire diferent de la suma del cost de la desocupació i dels interessos del deute.

En altres paraules, si es redueix la desocupació i baixessin els costos financers es reduiria el dèficit. Per a ambdós objectius, és clau el paper de la Unió Europea que governa Alemanya. La desocupació només baixarà si hi ha creixement econòmic –una cosa possible si Merkel obre la mà en la seva Agenda per al Creixement– i la prima de risc espanyola caurà si el Banc Central Europeu decideix emetre eurobons. En aquest sentit pot haver novetats: una opció seria que, després dels ajustaments, hagi eurobons almenys per a una part del deute, encara que una altra part s'hagi de pagar a preus de mercat com ara.

Per a més informació consulti l'edició en paper.