Aquest temps espantós que fa des que va arribar la primavera, aquesta humitat absoluta de l'aire, aquests vents erràtics, aquestes temperatures tan desagradables, els cels plomissos, la sensualitat absent de l'ocàs, les nits abatudes per la pluja, tot aquest marró atmosfèric remetrà en els pròxims dies, escamparà deixant rentades les herbes dels prats i els paviments dels carrers, i el sol i la llum dauraran les tardes dels ancians i els convalescents. Algun suïcida en potència s'ho pensarà millor, o dues vegades, i començaran, llavors sí, a néixer i a brollar coses per tot arreu. Lamentablement, quan aquest temps espantós amaini, romandrà aquest altre més espantós encara, aquest temps de malson que, divendres a divendres, Consell de Ministres després Consell de Ministres, amenaça el govern de Rajoy amb seguir propinant als més febles.

Es podria dir que els partidaris d'aquest Govern, si és que li va quedant algun fora del partit que el sustenta, es pensen a resguard de les sevícies que proposa i executa contra el conjunt de la població espanyola. Dejuni de tota idea relativa a la solidaritat i al repartiment equitatiu de les càrregues, enrocat en el ranci classisme que traspua per tots els seus porus, el Govern més sembla fer una venjança que un pla d'ajustos. De l'aconseguit en tants anys de lluita i reivindicacions, aquests pocs drets que incorporaven als espanyols, bé que en precari, al club de les nacions democràtiques i desenvolupades, sembla el grup de Rajoy no voler deixar res.

Suposa aquest govern que l'haver estat elegit per un terç de l'electorat li atorga algun dret per abolir els drets de ningú, i menys els relatius a la salut i a l'educació de les persones. No li cap al cap, ja que sembla actuar desproveït d'ella, que Espanya no és seva, i que si va rebre l'encàrrec d'administrar-la, no va ser per enfonsar en la misèria als seus nacionals, sinó, al contrari, per a alliberar d'ella . Més sembla decidit Rajoy a ser l'home del temps espantós.

Per a més informació consulti l'edició en paper.