Foto: NOE

El debat, o no-debat, al voltant de la proposició de llei presentada pels socialdemòcrates amb la voluntat d'introduir algunes modificacions a la llei de la nacionalitat –principalment, la reducció del termini per accedir a la nacionalitat per naturalització de 20 a 15 anys– ha posat damunt la taula vells i nous arguments en favor d'un i altre posicionament. L'oposició demòcrata a la proposta socialdemòcrata ha basat el seu argumentari en dos grans pilars: d'una banda, l'obertura econòmica i la relativament imminent aprovació d'una nova llei d'inversió estrangera que permetrà que els residents obtinguin els drets econòmics des del primer moment –i ja en parlarem més endavant, dels drets polítics– i, de l'altra, un encaix amb la Unió Europea que encara no està acabat de definir i que, en funció de com es concreti, donarà un valor o un altre al passaport andorrà –cosa que, de passada, hauria de servir per posar punt i final a les trampes amb la doble nacionalitat.

El que em crida l'atenció, tant del criteri de Govern com del debat parlamentari del 19 d'abril passat, quan es va rebutjar la presa en consideració de la proposició de llei en qüestió, és que, des de tots els colors polítics, es miri de dirimir quina és la pedra angular de la «integració»: ¿Els drets polítics? ¿Els drets econòmics? ¿Les xarxes socials? ¿L'escola? ¿La resta de serveis públics? Tot d'hipòtesis que semblen més aviat nascudes de la intuïció dels polítics que no pas de cap mena d'enquesta feta a residents i naturalitzats –i extensible a nacionals, és clar.

Que sí, que pots estar socialment i culturalment acomodat –el terme políticament correcte que utilitzen els sociòlegs– sense tenir drets polítics. Al mateix temps, però, s'esmercen grans esforços –cada dia més– per promoure la participació política d'aquells que sí que tenen dret de vot, entenent que la participació afavoreix la cohesió social i, alhora, n'és un símptoma.

Entre el res i el tot hi ha una gradació que es podria explorar: ¿Un termini més curt per poder votar a les eleccions comunals? ¿Mecanismes de participació política fora dels comicis que incloguin els residents? Però per poder-ne parlar caldria abandonar recels d'una banda i retrets de l'altra. ¿És possible? Digueu-me ingènua, però vull creure que sí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.