Reflexió intranscendent
Ahir podíem llegir dues notícies relatives a delictes, presumptes o confirmats, en una de les pàgines de la secció de política del Periódico de Catalunya. En l'una se'ns presentava un possible acord entre la fiscalia i els imputats, en el conegut com a cas Urdangarin o Nóos, per evitar que aquests hagin de complir pena de presó; en l'altra, se'ns informava dels possibles «beneficis que es podrien desprendre, per als terroristes d'ETA que estan complint pena de presó, de les trobades entre aquests i les seves víctimes. No sé perquè, però em va semblar que se m'estava plantejant un possible doble nivell de tracte, en aquest cas per part del sistema judicial espanyol, davant delictes de caire diferent.
Segur que aquesta impressió no devia ser encertada. Tanmateix, no vaig poder evitar continuar la reflexió, ja sense centrar-me en aquests casos concrets.
El Codi Penal de qualsevol Estat tipifica els delictes que el legislador creu que han de ser considerats com a tals i castigats, i estableix per a cadascun unes penes en proporció amb la gravetat del fet, en un cas i en l'altre interpretant el sentiment de la societat.
Més enllà de valorar que aquest sentiment popular no sempre es correspon amb les disposicions aprovades, em posava la qüestió de fins a quin punt el marge –que hi ha de ser– d'interpretació, entre cometes, en el moment d'aplicar figures com són els atenuants o els agreujants, abans de dictar sentència, o les consideracions que poden fer, un cop confirmat el delicte i concretada una pena de presó, que aquesta darrera tingui una durada més o menys llarga –sempre en el marc estricte de la legalitat, evidentment–, s'apliquen tal i com la «societat» desitjaria.
He de reconèixer que tant fiscals –que, recordem, actuen en defensa de l'interès general– com jutges d'aplicació de penes tenen un paper difícil.
Tanmateix, em sembla que se'm faria difícil acostumar-me a allò que veiem sovint en els films americans: el pacte –entre qui?, sovint a esquenes de l'acusat.
Per a més informació consulti l'edició en paper.