• Doncs sempre em quedaré amb les seves valls, les seves muntanyes, les belles vessants

Foto: EL PERIÒDIC

Saben? Porto poc temps en aquest bell país, passejant pels seus carrers, recorrent les seves muntanyes, bevent i menjant en els seus bars, en definitiva, coneixent els que hi habiten. La major part del temps el passo buscant feina, no tinc per què amagar, i en cada un d'aquests moments, coneixes a diferents tipus de persones, unes et conten, altres et parlen i com no!, algunes també t'escolten. Sempre he cregut que la veritable riquesa d'un poble o d'un país no es troba en el material, sinó en l'interior de les seves pròpies gents, en la seva forma de ser, de pensar i sobretot d'actuar.

Com li passa a tothom, vas coneixent i conforme el que vas fent et vas quedant amb el que t'agrada o amb el que realment et crida l'atenció, ¿per què no?, Això és així, no pots abastar-ho tot. ¿Amb quina em quedo jo? Doncs sempre em quedaré amb les seves valls, les seves muntanyes, les seves belles vessants, amb el misteriós mantell blanc que l'hivern regala en els seus cims i l'espectacular forma en què les negres teulades de pissarra harmonitzen amb el sorollós riu que recorre les llars als quals aquests donen recer, però també em quedo, amb la calidesa d'un vell empresari de familiar simpatia i vigorosos ulls que en una altra vida va formar i va dirigir un celler de vi, l'optimisme d'un tímid i solitari ajudant de cuina, amb un pintor, dels que realment saben pintar i que no sap la sort que té de ser una persona normal i corrent, l'amo d'un bar, però d'aquests que tenen solera i arrelament, que quan entres no saps si donar-li una abraçada o demanar-li una cervesa, em quedo amb la senzillesa, la bellesa d'uns ulls tristos que una alegre somriure adorna amb tímid misteri i amb l'alegria, sí, l'alegria d'un guàrdia que cada matí et diu bon dia i et pregunta com vas. Molts altres queden sense nomenar i tots ells donen forma al caràcter i a l'essència que té aquest país i tots ells parlen, comenten i llancen paraules que si algú aconseguís recollir-les i ordenar-les, podria descobrir el motiu de que tot el que es construeix des de dins cap a fora aconsegueix funcionar, però per poder recollir-les i ordenar-les, algú ha de saber escoltar-les.

Preguntar, escoltar, dirigir, tot forma part d'un ordre establert que el temps i el seny recolzen de manera sobirana, jo només sóc un més que l'únic que fa és plasmar els seus pensaments en un tros de paper, però que si sap que un estat de riquesa permanent no s'aconsegueix amb arrogància però sí amb humilitat.

Sempre s'ha dit que el principi que regeix l'estat de vida d'una persona o d'una comunitat pot canviar tan ràpid com la tempesta succeeix a la calma. He estudiat i admirat com funciona la vida en aquest bell racó però algunes vegades per perdurar cal canviar.

No critico, ni envejo o admiro ningú amb les meves paraules, només reflex, per a aquell que de veritat sap apreciar el que té la realitat d'un present però també la incertesa d'un futur que no ens enganyem, cal començar a valorar.