La paraula copagament està de moda. Senzillament, no l'entenc. O millor dir, sí, no és més que una forma més de parlar dels polítics, artistes en l'equilibri oral i en dir negre de forma que tothom entengui blanc. Jo parlaria de repagament, de pagar dos cops o, directament, de robatori legal. Paguem quan circulem per les autopistes, paguem els documents que ens reclamen els organismes oficials, paguem per aparcar al carrer malgrat els impostos de circulació, paguem per tot...

Com diu el refrany: «quan vegis les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar». Faig al·lusió a tot el que està passant en sanitat, i especialment a Espanya, on fins i tot es plantegen fer pagar el menú als hospitals sota el pretext que ja ens el paguem a casa. I tant, també el paper higiènic, el sabó, i anem sumant.

Estem en un carreró amb una sortida molt fosca, i a Andorra les coses no pinten millor. Remullem la barba, perquè tot i que ja teníem el repagament, les nostres butxaques estan en perill. Un es pregunta si els diners de la sanitat pública surten de la nòmina de Martí, i abans ho feien de la de Bartumeu, Pintat o Forné.

És simplement una mala gestió, per molt que s'insisteixi en afirmar que quan la llei de la CASS pactada durant el mandat Pintat no es veien les orelles a la crisi econòmica. Fals. La CASS fa molts anys que dóna símptomes d'esgotament, molt abans de la crisi, i alguns economistes així ho van alertar en el seu moment. Però és clar, no era el moment de desgast a les urnes.

Ara tot si val amb l'excusa de la crisi. És allò de: «Ho agafàs o ho deixes». No hi ha més alternativa que el sacrifici, sigui a través dels diners públics –o sigui els impostos que paguem tots– o directament pagant de les nostres butxaques.

No s'amoïnin, no hi ha res a fer. Hi ha crisi però el contribuent ha de pagar més, malgrat que molts ciutadans es troben en el llindar de la pobresa i que moltes famílies no arriben a final de més. La suma de tot plegat, a Andorra i a fora, és que l'Estat del Benestar passarà als llibres d'història del segle passat. Qui no tingui diners no es podrà posar malalt. O bé que acudeixi a Caritas o als ajuts socials. Caldrà demanar almoina per un refredat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.