• La carretera de la Seu d'Urgell a Andorra té tants bonys com varietats de postres làctics hi ha al súper

Ho diu la prestigiosa revista The Lancet i ho va publicar aquest diari: els homes andorrans som els tercers amb més risc d'obesitat a Europa. Per aquest motiu, ara bec llet amb biofibra, enriquida en calci i vitamines A i D, i, aquesta setmana passada, n'he trobat una, que pel mateix preu, també té oligofructosa, fòsfor i vitamina E. Per esmorzar suco a la llet unes galetes multivitaminades que equilibren la flora i protegeixen les bactèries desitjables. A la nevera tinc xocolata amb calci, ferro, magnesi i cinc vitamines. Compro els fideus dietèticament equilibrats i rics en vitamines E, B1, B2, B6 i B9. Em menjo una poma al dia per augmentar el ferro, una taronja per la vitamina C, bec una tassa de te verd per prevenir la diabetis, una copa de vi negre per prevenir els infarts i una vi de blanc per al sistema nerviós.

Porto prou bé aquesta bogeria de números, lletres, noms estranys i combinació de productes amb una sola excepció: els iogurts. Explicava la setmana passada un tertulià en una ràdio que triar entre nombroses marques i varietats d'iogurt augmenta el teu grau de llibertat. A mi m'augmenta el d'angoixa. No hi ha cap altre lloc del súper on passi més estona que davant de l'exposició extensa i caòtica dels iogurts. I així i tot no l'encerto. El compro semidesnatat quan hauria de ser desnatat, amb trossos de fruita quan no n'hauria de portar i amb sucre quan el volia sense. N'hi ha per reduir el colesterol, per controlar la tensió arterial, ajudar les defenses, créixer amb ossos forts, regular el trànsit intestinal, enriquits en calci, milers de vitamines i fins tot, en venen uns que et milloren la qualitat de l'epidermis. N'hi ha de naturals, desnatats, de gustos, de fruita, amb fruita, bio, amb soja, amb sàvia, amb sucre de canya, amb bífidus actiu, per beure, amb L casei inmunitas o defensis, amb zero per cent de greix... En fabriquen amb noms d'accidents geogràfics a l'estil de la vall del riu blanc, el torrent negre o el turó de l'esquirol, amb noms de casa com can Pinsaire o mas del Senglar i indrets com el bosc de la Caputxeta o la roureda d'en Picamoixons. S'obren fins i tot botigues on pots consumir iogurts de tots els gustos inimaginables i que són franquícies com Yogurlandia, Llagurt, el Bifidus d'Or o Jo Gurt Tu Jane.

Aviat hauran de comercialitzar un iogurt amb mirra. Una revista de seguretat alimentària, nutrició i salut, de les desenes que compro per estar al dia de les noves tendències, ha publicat un estudi d'una universitat d'Aràbia Saudita titulat Efecte hipocolesterolèmic d'algunes plantes i les seves barreges en rates albines on es lloen les virtuts antiespasmòdiques, estimulants, antiinfeccioses i antidiarreiques de la mirra. I he hagut d'anar en compte a l'hora d'escriure que no posés mitra. Ja que la mirra forma part de la composició del Benedictine, licor dissenyat per monjos i que és una de les manifestacions de la saviesa de l'Església per a segons quins plaers de la vida. La mirra també pot fer baixar el colesterol. Qui sap si amb l'embranzida d'un iogurt de mirra seria possible signar convenis de no doble imposició, a més d'amb Xipre i Austràlia, amb les illes Turcs i Caicos, amb el regne de Swazilàndia, Tokelau i la República Kirguisa; convèncer Sheldon Adelson que munti un casino al costat del Punt de Trobada o als d'Apple perquè obrin una megastore; anar a veure la ministra de foment espanyola Ana Pastor sense patir l'efecte bífidus actiu: que se t'ha torejat per dins i per fora i aconseguir d'una vegada que la N-145 sigui una carretera i no la Via Apia o la que va inaugurar el 1913 el bisbe Benlloch.

Perquè m'angoixo davant de la secció de iogurts del súper però també cada cop que he d'anar cap a la Seu d'Urgell. Hi ha tants bonys con tipus d'iogurt o de llet: tetabriks de llet uperitzada, semidesnatada, desnatada, sense lactosa, sencera, en pols o sense, amb vitamines o amb calci. La mala llet no la trobo al súper, ja la porto amb mi quan constato la manera com van les relacions del nostre país amb Espanya i l'actuació dels del PP, que no és cap complex vitamínic sinó el partit que governa aquí al costat. Només em faltava llegir dissabte passat en aquest diari en un magnífica coproducció Èlia Orts/Clara Garnica que els pares dels infants de P4 d'una classe de l'Escola Espanyola d'Escaldes-Engordany estan indignats amb la decisió del centre en obligar a marxar la seva professora, tutora dels nens des de fa dos cursos. Els 11 alumnes, malgrat tenir només quatre anys, ja saben llegir, comencen a escriure i també saben sumar i restar. El desencadenant de tot ha estat l'informe que ha fet un inspector procedent de Madrid, i que ha estat avalat per la direcció del centre.

Hi ha massa rucades i retallades i falta de responsabilitat. No la veig per enlloc. Com el sentit comú, alguns dels 3.400 empresaris que no han complert l'obligació de dipositar els comptes anuals del 2010 al Registre de Societats Mercantils, els manifestants andorrans de l'1 de maig o les bactèries dels iogurts. Però entre tanta fibra, biofibra, oligofructosa, soja, vitamines i bífidus actiu m'he quedat com en Pep Guardiola. M'he buidat i necessito omplir-me.

Per a més informació consulti l'edició en paper.