Hi ha assumptes pels que mai és el moment, assumptes que sembla que no tinguin cabuda en l'agenda política d'alguns partits. És el cas de l'obertura de la nacionalitat. Pensen que no cal preocupar-se ara d'una cosa tan romàntica com la nacionalitat amb tot el que tenim a sobre. Però no ocupar-se'n és no resoldre un problema d'assimilació i continuar fent l'andorrà. Hi ha una mena de por subjacent a obrir-se que ja no té sentit. Hi va haver una època en què tenir el passaport andorrà era com pertànyer a un club exclusiu. Estava a l'abast de molt pocs. Feia una distinció entre els qui habitaven aquesta terra perquè venien d'ella –eren de soca– i els qui hi eren perquè havien vingut de fora –eren forasters– a aquestes Valls neutrals. Després les coses començaren a canviar. Aquí dintre s'obriren les possibilitats d'obtenció de la nacionalitat amb els vint anys de residència i el nombre d'andorrans pujà. Al mateix temps la Unió Europea anava ampliant-se i facilitant els moviments dels seus ciutadans amb la supressió de fronteres. El 1995 entrà en vigor el denominat espai Schengen. Amb la irrupció d'Andorra en el món diplomàtic europeu, però fora de la UE, començarem a tenir un cert paper institucional, veient però com els nostres ciutadans tenien problemes amb els sues papers personals quan circulaven per Europa. En algunes fronteres el nostre passaport era desconegut. D'altres documents, com el carnet de conduir, també presentaven inconvenients. Si un andorrà decidia anar a viure, posem per cas, a Irlanda, calia que es tragués el carnet de conduir irlandès. De res servia lluir un carnet de conduir andorrà i experiència en la conducció perquè no li convalidaven. L'obligaven a fer 12 classes i a matricular-se per a l'examen com si en la seva vida hagués agafat un cotxe. Tenir un passaport andorrà pot tenir algun avantatge a casa nostra, però ¿serveix per circular per Europa? Han passat anys i, malgrat tenir representació diplomàtica a uns quants països europeus, continuem en una situació d'inferioritat, no en grans aspectes d'estat sinó en qüestions casolanes, que no se sap per quines raons, continuen sense solució. Així les coses, impera una opinió soterrada que sosté que val més tenir-ne un de qualsevol país de la UE a més del passaport andorrà. Si més no per estalviar-se problemes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.