Se m'ha espatllat el cotxe, total que toca reparar-ho perquè canviar de cotxe significaria no estalviar per a la universitat de la nena. Així que vaig a peu a la feina, i trobo un amic que feia temps que no veia. Gestiona un negoci familiar de més de 30 anys, el van heretar dels pares. Des de fa dos anys cobren un salari per sota dels seus tres empleats, i tot i així el darrer any han hagut d'utilitzar 20.000 € dels estalviats per poder pagar els salaris. La situació se'ls ha tornat insostenible, motiu pel qual anava a consultar un inspector de treball per saber com havia de fer correctament l'acomiadament de dues persones. Aquesta és una història que estem veient repetidament. No hi ha sector que s'escapi, ni tampoc l'Administració. D'aquí que aquest mes s'hagi fet efectiva la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

Com a funcionari, els hi exposaré el meu cas, perquè soc un dels qui té la sort que l'hi han retallat el sou en 225,33 euros. Vaig començar a treballar per l'Administració al 2001, com a eventual durant quatre anys. Després vaig passar al sector privat, on les coses no van anar malament, arribant a cobrar uns 4.500 euros mensuals, això sí, treballant en tres llocs diferents, en empreses del sector financer, per a una empresa de medi ambient, i treballant de recepcionista de nit. Després, al 2007 vaig tornar a l'Administració al superar les oposicions per a una plaça de nivell IX, cobrant un salari de 1.780 €.

Ara, com a director de departament des de juliol de 2009, estic cobrant un salari brut de 3.851,76€, que es desglossa en 1.932,92 € de salari base, 1.817,08 € de complement de funció directiva i 101,76 € de complement d'antiguitat. Total que amb la llei de les retallades, m'han rebaixat un -5,85% que representen els 225,33€. Si parlo del meu salari és perquè entenc que les remuneracions salarials han de ser un reflex de les responsabilitats que comporta el lloc de treball, i en conseqüència, haurien de ser objecte de capacitat, meritocràcia i competència. Bé, això hauria de ser l'ideal, doncs com a tot arreu, en aquests processos es barregen sempre masses coses, oportunitats, enchufes, concurrència, la sort i cops baixos. Són moltes les persones, funcionaris inclosos, que considerem injustificable que els sindicats portin a la Batllia la llei, que és temporal i estableix una rebaixa progressiva del -5% al -10% per a les nòmines superiors a 3.000 €. Tampoc entenc que la posin en relació amb l'IRPF, perquè de la mateixa manera que no es compensaran els salaris de l'empresa privada amb l'entrada de la nova fiscalitat, tampoc s'hauria de fer amb els de l'Administració pública. En aquesta conjuntura econòmica, perdria la xaveta si em queixés per la disminució salarial. Recordem que en quatre anys han tancat 2.400 empreses, s'han destruït 5.200 llocs de treball, 4.900 persones han perdut la feina, i 14.300 persones han hagut de marxar. Per això, estigués cobrant un salari de tècnic, o ara amb el sou de director, soc incapaç de qüestionar aquesta llei. És més estic segur que encara hi ha per on continuar retallant, i en aquesta ocasió les hores extres i dietes no han quedat afectades. Tot i que és un debat difícil, on els funcionaris no tenim cap responsabilitat de l'actual conjuntura, inevitablement els excessos s'han de corregir, a l'igual que està passant en la resta de sectors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.