• Nobel, ministres, prestigiosos científics i artistes eren seduïts per M. Àngels Vilana

Maria Àngels Vilana serà distingida avui amb l'Ordre des Arts et Lettres per part de l'Ambaixador de França a Andorra, una condecoració amb la qual França reconeix els mèrits intel·lectuals i l'activitat a favor de la cultura de personalitats destacades.

De caràcter humil, fa anys que treballa amb naturalitat i intensitat per obrir Andorra des dels àmbits de l'educació i de la cultura. La seva agenda probablement és la més interessant d'Andorra: allà hi havia el desaparegut Manuel Vázquez Montalbán, encara hi ha novel·listes com Juan Marsé, creadors com Perejaume, Salvador Távora o Jaume Plensa, el Nobel Mario Vargas Llosa, escriptors com Juan Villoro, l'africana Aminata Sow Fall o Carlos Fuentes, eminents científics com Jorge Wagensberg o l'astrofísic vietnamita Trinh Xuan Thuan, el biòleg Matthieu Ricard (traductor personal del Dalai Lama), i filòsofs com Emilio Lledó. A la S d'aquesta agenda el primer nom és José Luis Sampedro, l'economista i escriptor que durant anys va revolucionar la Univesitat d'Estiu amb el seu discurs clar i contundent. Vilana, a través de les Jornades d'Humanitats i sobretot a partir de la Universitat d'Estiu ( i en l'àmbit privat a través de la petita editorial Límits) ha portat a Andorra intel·lectuals heterodoxos i lliures, pensadors oberts i crítics que sovint han estat un oasi per a molts en aquest racó ple de muntanyes que tanquen les ments. En agraïment a tanta feina i al seu esperit culte i cosmopolita, Olga Lucas i José Luis Sampedro expliquen qui ha estat per ells aquesta dona inquieta i intel·ligent que avui rep un homenatge d'aquells que la posen tan nerviosa perquè ha de ser la protagonista.

Una frase val més que mil paraules

«Si Maria Àngels es proposa portar al Papa de Roma, el Papa ve a Andorra».

Amb aquesta frase es solia referir José Luis Sampedro a la tenacitat, la perseverança, l'efectivitat i el lliurament a la feina de Maria Àngels Vilana al front de la Universitat d'Estiu d'Andorra.

Pot semblar una hipèrbole, però no tant: al llarg de les gairebé dues dècades durant les quals va presidir la Universitat d'Estiu, José Luis Sampedro va ser testimoni directe dels fruits d'aquesta capacitat de persuassió, gràcies a la qual, els andorrans van gaudir del privilegi de sentir i conèixer a grans personalitats del món de la cultura, la ciència, l'economia, la política i les religions. Premis Nobel, ministres, prestigiosos científics i eminents artistes eren seduïts per Maria Àngels Vilana per interrompre les seves vacances estivals i dedicar una setmana a la universitat d'estiu d'un petit país pirinenc. I si bé, no va trucar al Papa, sí que va convéncer un cardenal i un monjo budista.

La frase reflecteix també la seva pròpia experiència, ja que José Luis Sampedro des del 1986, durant dues dècades i, malgrat diversos comiats, es va deixar convèncer per Maria Àngels una vegada i una altra per presidir la Universitat d'Estiu.

El 1998, complerts ja els 81 anys i amb una malaltia cardíaca, em va demanar que l'acompanyés. No es sentia prou bé de salut per anar-hi sol, però tampoc volia declinar la invitació per telèfon. Va optar per assistir-hi i explicar-li a la Maria Àngels que no podia seguir, que ho feia per últim cop i per no fallar-li. Resultat: el vaig seguir acompanyant set anys més i, per descomptat, vaig comprendre immediatament la dimensió i el significat de la frase sentida tants cops amb un somriure escèptic per part meva.

Entre les moltes virtuts de Maria Àngels Vilana em va cridar l'atenció l'equilibri entre la seva omnipresent eficàcia i la seva humiltat. Estava en tot, des d'allò més important fins als detalls aparentment insignificants, res s'escapava del seu control, però sempre en segon pla, fugint dels elogis merescudíssims que tots els convidats li féiem.

Durant els estius que vaig acompanyar José Luis Sampedro, vam establir una sòlida i bonica amistat. La «setmana d'Andorra» era per a mi la millor de l'any. Per a mi, no, per a nosaltres, ja que escric aquestes línies també en nom de José Luis Sampedro, que no només s'uneix a aquesta sincera felicitació, sinó que, a més, se sent més agermanat, si és possible, en compartir Ordre, ja que ell també va ser honorat un dia amb aquesta distinció per part de les autoritats franceses. M'honora assumir el paper d'«escriva» entre aquests dos chevaliers. Andorra pot sentir-se orgullosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.