Foto: EL PERIÒDIC

Ens pot. S'ha instal·lat en les converses de tots i a tota hora. Impregna de pessimisme l'esdevenir dels dies. Encongeix les nostres vides. És la incertesa. Incertesa que procedeix de la pèssima situació econòmica per la qual travessa Espanya: la Borsa cau en picat, la prima de risc es dispara, l'atur creix. Són factors objectius, però el problema té, també, un registre psicològic. L'economia sol dir-se que és un estat d'ànim i l'ànim d'aquests temps està pel terra. Van ser molts els que van creure que amb l'arribada del PP al Govern, les coses s'arreglarien. No de la nit al dia, però sí que després dels primers cent dies de reformes i canvis, la realitat començaria a ser una altra o, si més no, a perfilar-se amb un altre signe. Per desgràcia, no està sent així. Si la governació de Zapatero va ser la mare de no pocs desastres, els primers quatre mesos de Rajoy no donen motiu per pensar que sortirem tan fàcilment del forat.

Estem veient que, malgrat les retallades –en educació, sanitat, investigació–; malgrat les pujades d'impostos i els increments de preus –llum, aigua, transports públics, etc–, no hi ha forma de contenir la pressió dels mercats ni la inflor de la prima de risc. Les diferències que s'aprecien entre el full de ruta de Montoro (Hisenda) i la de Guindos (Economia) amb vista a com enfocar el problema dels bancs (si o no al «banc dolent», per intentar resoldre el puf de les caixes inviables), estan retardant l'operació de reforma del sistema bancari. Reforma inajornable perquè, per a molts, és l'origen del càncer que pateix l'economia espanyola esquerdada per l'enfonsament del negoci del maó i per l'espiral especulativa provocada per determinats productes bancaris. Els bancs que han tingut l'habilitat de mig escapolir-se de la foto de la crisi no atenen les peticions de crèdit. I sense diners, el comerç i els negocis es paralitzen. Les reformes laborals obren noves condicions de contractació, però, per si mateixes, no creen ocupació. Tampoc ajuden les pujades d'impostos perquè desincentiven el consum. Total: el Govern, amb un Mariano Rajoy que no encerta a explicar el que està fent, s'ha desgastat en tres mesos el que a uns altres els succeeix al cap de tres anys. Un desgast que al no aconseguir frenar la bulímia dels mercats, ni la caiguda de l'ocupació, és, a la meva manera de veure, la principal causa d'aquesta sensació d'incertesa que tot ho impregna aquests dies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.